19 d’ag. 2008

De lladregotes, al·lèrgies, còmics i bistecs

Lladregotes:

M'han robat!

Sí, després de tres visites a l'Índia i potser un excés de confiança, he estat víctima de dues lladregotes d'autobús professionals. M'han obert la motxilla, que estava tancada amb candau, i s'han emportat l'impressionant botí d'una gorra, un necesser (amb el raspall i la pasta de dents, i un raspall pel cabell) i un rotllo de paper higiènic.

Per sort totes les coses de valor estaven més vigilades. Ha passat durant la tornada de Shanti Bhavan cap a Bangalore. Fer aquest trajecte va implicar anar amb moto 3 persones i la motxilla fins al Baldev Hospital (entre Baliganapalli i Devarapalli), després agafar un bus al mig de la carretera fins a Hosur, i finalment un altre bus fins a Bangalore.

Les lladregotes van actuar en el trajecte Baldev Hospital-Hosur. El problema dels autobusos públics a l'Índia és que la gran majoria no tenen espai per equipatge, i com que al revisor no li sol agradar que ocupis una plaça amb la motxilla, sovint l'has de col·locar entre el teu seient i el del davant, i seure amb una cama a cada costat. Però alguns autobusos són molt estrets i la motxilla no hi cap entre els dos seients. L'última solució és posar-la al passadís, o al costat del conductor, o sobre els teus genolls. En aquest cas vaig optar per posar-la al passadís, jo assegut al costat i aguantant-la tota l'estona amb la mà perquè no caigués amb els sotracs constants i bloquegés el pas. La motxilla petita amb les coses importants anava a la meva falda. Ara imagineu-vos l'autobús més ple que mai hagueu vist. Ho heu fet? Ok, doncs ara sumeu-hi 50 persones més i ja teniu una imatge mental de com anava el bus cap a Hosur.

El mètode de les lladregotes: una es va asseure davant meu amb un nedó que no parava de riure i fer moneries, jo ben encantat jugant amb ell clar. De cop la "mare" (ara ha dubto si el nen era seu o no) es va aixecar amb el nen i va parlar amb una altra que estava dreta al passadis al costat de la motxilla. Van obrir els seus sarees creant una mena de compartiment i van entaforar el nen a dins, tapant-lo. Una estava ajupida i jo vaig pensar que el volien canviar perquè s'havia embrutat, tot i que em va estranyar que fossin tan pudoroses. L'operació va ser rapíssima, i encara no me n'havia adonat i ja havien baixat a la següent parada. Quan vaig mirar la motxilla, perquè realment l'operació em va semblar estranya, vaig veure que una part de la cremallera estava oberta i m'havien desaparegut les coses que us he dit. Obrir qualsevol cremallera és senzillísim, amb qualsevol bolígraf podeu fer-ho, encara que tingeu una Samsonite.

Una altra experiència per sumar al meu currículum. Espero que això no us fagi passar les ganes de visitar l'Índia. Això pot passar aquí i a qualsevol lloc. Considero que lÍndia és un lloc molt segur per viatjar de forma independent.

Al·lèrgies:

A Shanti Bhavan em va picar algun bitxo raro a la mà, vaig pensar que era un mosquit, però al cap de 24 hores tenia la mà ben inflada, així que per primer cop en dos mesos he obert el botiquí que els meus pares (farmacèutics!) m'havien preparat. M'he posat una pomada per reaccions al·lèrgiques, i sembla que avui ja va de baixa.

Còmics:

Abans de marxar de l'Índia sempre compro algun llibre. M'agrada llegir en anglès de tant en tant. M'he comprat un clàssic d'aventures, l'Illa del tresor de Stevenson, per tenir un entreteniment a l'avió. Però també he comprat uns quants còmics que expliquen de manera amena part de la mitologia hindú. Són el Ramayana de Valmiki, les aventures de Krishna, i Vishnu el Savi. Ja us explicaré que tal.

Bistecs:

El meu primer cop a l'Índia, la Sara una voluntària de Madrid, em va ensenyar un bon restaurant a Bangalore per menjar bistecs. Després de quilos i quilos d'arrós, un bistec és quelcom maravellós. Al The only place, fan els millors bistecs de la ciutat. Jo us recomano, si mai hi aneu, el Chateaubriand Supreme. Excel·lent. Un bistec gegant, puré de patates, verduretes, ceba confitada, pa amb all, una ampolla de litre i mig d'aigua i una coca-cola: 5 euros. Per ser l'Índia no és barato, però comparat amb Girona és baratíssim. De visita obligada si esteu a Bangalore i necessiteu proteïnes.

5 comentaris:

Cristina ha dit...

Quan jo vaig anar a l´India no vaig provar la carn ni el peix en tot el mes i no ho vaig trobar a faltar perquè m´agraden molt l´arròs i les verdures. Ahir mateix vaig sopar a un hindú a Gràcia i vaig pensar molt en el meu viatge. A veure si l´any que ve hi torno. Bon viatge de tornada!
En el tema de les lladregotes vas tenir sort. Són molt hàbils. Suposo que quan hi ha gana s´espabilen com poden.

Ferran ha dit...

Llàstima de les lladregotes. En qualsevol cas, i sobretot considerant el "botí", segur que aquest incident no enfosqueix l'èxit de la teva estada. Deus estar volant, a hores d'ara. Bon retorn!

noica ha dit...

Bon viatge de tornada!

Aum namah Shivaya

Mar ha dit...

si et van prendre paper higiènic, una gorra i estris d'higiene personal, et diré el que sempre dic al meu fill davant situacions similars: més val ser el babau a qui li prenen aquest botí davant els nassos que el desgraciat que passa les penúries d'haver de fer-se amb aquest botí perquè ni això tan bàsic pot comprar. quan trobo la típica immigrant que demana caritat amb un bebè a coll sempre li dono diners. segurament n'hi ha 99 que són una estafa i viuen "del cuento", però... i sí aquell dia jo m'he creuat realment amb l'única que ho necessita? prefereixo ser estafada 99 vegades que deixar passar l'oportunitat d'ajudar-ne una. i sempre de la vida, dono gràcies per ser estafada i no haver d'estafar per sobreviure.

Edu ha dit...

Sí, Cristina, són molt espavilades.

Ferran, no l'ha enfosquit gens l'estada. És difícil enfosquir-la.

Gràcies Mònica!

Bona filosofia Marta, ja parlarem del blog&beers!