27 d’ag. 2008

Bagepalli 2008: Fent balanç

Fer un balanç dels dos mesos a Bagepalli no és senzill. Puc dir que l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora.

PVS és una organització sèria amb uns projectes molt ben executats i que estan ajudant a moltes persones. La Latha i l’Ali dirigeixen l’organització amb molta entrega i es mereixen tota la confiança. La gent de Forkids a Barcelona poden estar ben tranquils perquè els projectes que financen es duen a terme amb molta professionalitat.

Respecte al meu treball concret a l’escola, he estat donant classes d’informàtica a una aula recent montada amb l’ajuda d’en Tanveer, el professor d’informàtica que tenen contractat. No he pogut fer tantes classes com hauria volgut degut a múltiples causes i factors: talls de llum, vagues, eclipsis solars, exàmens, competicions, entrenaments per l’Independence Day, etc. Però tot i així crec que les meves lliçons hauran estat profitoses, sobretot pels més grans, que han après Logo i alguns conceptes matemàtics que els seran d’ajuda quan hagin d’aprendre a programar amb BASIC.

Sembla que finalment alguns professors van entendre que l’aula d’informàtica no és només per aprendre informàtica, i en Tanveer s’ha compromès a ajudar a dinamitzar l’ús de l’aula per altres assignatures, començant per les matemàtiques. Això que aquí sembla evident i una tonteria, allà costa molt de fer entendre.

L’Ali i el seu fill Aaron, em van permetre donar-los algunes lliçons sobre com s’actualitza un blog, pujar fotografies, etc. D’aquesta manera, quan el blog de PVS-Forkids estigui llest, podran informar des de Bagepalli a tots els socis i col·laboradors de Forkids sobre el dia a dia dels projectes.

De la “ciutat” de Bagepalli em quedo amb les passejades que feia al vespre, amb els partits a badminton, els partits de volleyball, o amb els moments de tranquilitat en algun dels seus petits temples.

El millor com sempre, són els nens i les nenes. Els agafes molt d’afecte, i es fa difícil marxar. Aquest cop però ja tenia a les espatlles l’experiència prèvia a Shanti Bhavan, així que m’havia auto-preparat bastant per la despedida que la veritat és que va ser bastant alegre, però sense poder escapar-te de les inevitables promeses de tornar-hi.

El balanç doncs és molt positiu. Això de fet és només un mini-resum, si heu anat seguint el blog aquestes setmanes tindreu una visió molt més completa.

Evidentment també hi ha coses que no m’han agradat, PVS no és una organització perfecta, ja que això no existeix. Em molesta bastant que alguns professors encara utilitzin avui en dia càstigs físics, no m’hi puc acostumar, però a l’Índia és una cosa molt arrelada i difícil de canviar. Però bé, poquet a poquet. De moment ja vaig fer dubtar a la cap d’estudis sobre l’eficàcia d’aquestes pràctiques, i això cregueu-me, ja és molt.

Després d’haver estat dues vegades de voluntari al sud de l’Índia, a organitzacions diferents, és impossible no fer algunes comparacions. Això però, ho deixo per un altre post, no per veure quina organització és millor, res més lluny de la meva voluntat, sinó simplement per veure semblances i diferències en els models d’organització i desenvolupament.

5 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Si, a l'Índia l'autoritat no només s'exerceix també s'exhibeix.

Ferran ha dit...

Segur que els nanos no han estat els únics que han après i gaudit de l'experiència :-)

Adri ha dit...

Ha de ser ben curiós això d'anar a un país tan llunyà a veure com fan les mateixes coses que fem aquí, però a la seva manera...també m'agradaria fer-ho algun dia!

pd: hem anat seguint les teves aventures a través del feed! :)

Cristina ha dit...

Jo crec que per a ells deu ser molt excitant conèixer algú que ve d´un país tan llunyà que molts ni saben on està. I veure que aquesta persona els ajuda perquè sí, sense buscar res més, només per l´afany de donar una part de si mateix, en aquest cas el teus coneixements sobre informàtica.

zel ha dit...

Esperarem les comparacions...m'al.lucina veure les fotos!