5 de jul. 2008

Voluntariat Internacional

Gairebé cada setmana rebo algun correu electrònic de persones que han llegit a través d’Internet la meva experiència de voluntari a l’Índia fa dos anys i mig. Normalment és gent que em pregunta què cal fer per marxar de voluntari sobre el terreny, per fer un voluntariat internacional vaja.

Jo sempre intento aconsellar-los i guiar-los tant com puc, recomanant-los webs, fòrums i organitzacions. Però després de dos anys contestant aquests missatges, he arribat a la conclusió de que hi ha un desconeixement molt gran sobre el voluntariat internacional en general, i sobre tot el que implica. La gent té una imatge molt deformada de la feina d’un voluntari sobre el terreny, dels requeriments necessaris, dels seus deures, etc.

El motiu d’escriure aquest apunt és doncs, el tenir una font on recórrer quan rebo aquests correus, amb un petit resum i algunes reflexions que sintetitzin tot allò que des del meu punt de vista és important al plantejar-se un voluntariat internacional.

Que és un voluntari?

Un voluntari és una persona que es compromet per decisió pròpia i de forma desinteressada a ajudar a uns altres, normalment a través d’alguna institució, organització o projecte. La paraula desinteressada no m’agrada especialment, ja que el voluntari de fet en té molt d’interés en ajudar, el que realment vol dir és que no n’espera cap retribució o recompensa.

Les motivacions poden ser diverses (altruïstes, ideològiques, ètiques i morals, religioses, personals...). La motivació sempre sol ser la de fer alguna cosa per millorar la societat, canviar les coses, transformar el món. Les raons personals també poden incloure la necessitat de sentir-se útil socialment, de conèixer i viure noves experiències, de formar-se i desenvolupar-se com a persona, etc.

El voluntariat pot ser realitzat en moltíssimes àrees diferents, des d’acció social a la teva ciutat/localitat (persones sense sostre, immigrants, etc.), passant per temes de salut (malalts mentals, SIDA/VIH, etc.), voluntariat amb persones grans, voluntariat virtual/online o un llarguíssim etcètera. Aquí però, em centraré en un tipus molt concret: el voluntariat internacional o voluntariat sobre el terreny.

Voluntariat sobre el terreny

Resulta força evident que el voluntariat sobre el terreny és un dels més atractius per moltes persones que veuen en aquest tipus de voluntariat la possibilitat de viatjar a països desconeguts del sud amb l’excusa de la solidaritat.

És important ressaltar, que exceptuant raríssimes ocasions, l’organització no pagarà el viatge del voluntari. Ho menciono, perquè encara que sembli soprenent a vegades hi ha persones que s’indignen per una cosa tan normal, ja que creuen que si van a ajudar el mínim que poden fer és pagar-los el viatge. Evidentment aquestes persones tenen un desconeixement absolut de la realitat dels països del sud, ja que amb el que costaria pagar el viatge en aquells països es poden fer moltes coses molt més necessàries per la comunitat beneficiària.

També cal mencionar que si el voluntari vol fer turisme, ho haurà de fer pel seu compte abans o després de l’estada. L’organització evidentment ni ho organitzarà ni ho pagarà. Tot i això, el voluntari podrà conviure amb una comunitat de persones més o menys petita, coneixerà la seva forma de vida i subsistència, la seva cultura i costums, i el que és més important, estarà fent la seva aportació personal a la millora de la calitat de vida d’aquella comunitat.

Una percepció errònia que sol tenir la gent és la de que “amb voler ajudar ja n’hi hauria d’haver prou”, s’indignen per la quantitat de requisits que demanen les ONGs. La realitat avui dia és que els voluntaris sobre el terreny que més es necessiten (al menys per estades llargues) són voluntaris tècnics, amb molta formació. No n’hi ha prou amb voler ajudar, ja que les feines que no són tècniques ja les pot fer la gent de les comunitats locals, i de fet interessa que així sigui per tal que s’apropiïn dels projectes, els sentin seus, i siguin capaços de reproduir-los. Si només vols ajudar, però no estàs format, el millor que pots fer és buscar un voluntariat a la teva ciutat. No cal anar a països en vies de desenvolupament per sentir-te útil i ajudar a transformar el món. A part de la formació evidentment també és requereix conèixer algun idioma que es parli al país de destí.

La veritat és que amb només uns mesos és difícil canviar res. El que més canvia és el propi voluntari, que quan torna al seu país d’origen entén perfectament allò que deia Teresa de Calcuta i que dóna títol a aquest blog: Sé que el que fem només és com unes gotes al mig de l’oceà, però si no existissin potser l’oceà les trobaria a faltar.

Quan tornes també t’adones de la increïble quantitat de persones que comparteixen els teus mateixos valors. Les teves xarxes socials s’amplien enormement gràcies a altres voluntaris, cooperants i persones que has conegut durant l’experiència.

En el cas de no tenir formació tècnica, o de no conèixer idiomes, o simplement de no poder disposar d’uns mesos per marxar de voluntari, també hi ha la possibilitat cada cop més corrent de fer estades curtes durant els mesos de vacances. Moltes ONGs i organitzacions programen brigades solidàries, camps de treball, etc. També s’està posant de moda el turisme solidari, tot i que jo prefereixo el terme "turisme responsable". En aquests viatges es conviu amb comunitats locals i/o es visiten projectes de cooperació al desenvolupament.

A Espanya sense cap dubte si hi ha una web que és un referent en temes de voluntariat és Hacesfalta.org. A nivell internacional us recomano Idealist.org. I com que estic a l'Índia, us passo també l'enllaç a la millor pàgina sobre voluntariat al subcontinent indi: Indiga.org.

7 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

M'han semblat molt encertades les teves puntualitzacions. A més, jo diria que la gent que te ganes d'ajudar s'ha d'acostumar a que no té perquè anar al lloc si no sap fe res especial que sigui necessari allà. En canvi es pot ajudar de moltes altres maneres molt eficients. La principal: finançament de projectes. Senzilla i si es tria bé on van els diners, dona una gran rendibilitat social. A més, tothom pot adaptar l'import del seu ajut a les seves capacitats i possibilitats.

Donada la societat en la que vivim, ser o no generós amb els diners propis és un test per valorar l'interès real de les persones o empreses en un projecte destinat a ajudar a païssos en desenvolupament.

nini ha dit...

Em sap greu però aquest cop hi ha alguna cosa amb la que no estic gaire d’acord, quan dius que:

"Si només vols ajudar, però no estàs format, el millor que pots fer és buscar un voluntariat a la teva ciutat. No cal anar a països en vies de desenvolupament per sentir-te útil i ajudar a transformar el món.

L'experiència de viure i compartir el dia a dia en un país del Sud no te res a veure en fer de voluntari a la teva ciutat, tothom, deixant de banda la seva formació ha de tenir l'oportunitat de viure una experiència com aquesta, que evidentment canvia totalment la forma de veure-ho tot. Jo sempre dic que un viatja a un país del Sud seria obligatori per tothom, molts dels prejudicis que tenim en aquesta societat es perdrien. I encara que la teva formació no sigui tant especifica sempre pots col•laborar en algun projecte, bé al menys aquesta és la meva experiència, o potser és que simplement sóc una brigadista, quan la meva economia m’ho permet.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Gràcies per la informació. Espero poder imitar-te d'aquí un temps i utilitzar aquestes adreces.

Ciao

Edu ha dit...

Gràcies Jaume! El finançament sense cap dubte, és una manera d'ajudar. El que feu a Blanes amb Anantapur n'és un bon exemple. Segur que en viatge que faràs aquest estiu podràs veure'n els resultats.

Nini, estic d'acord amb què viatjar a un país del sud és molt enriquidor i et fa veure les coses diferents. Però una cosa no té res a veure amb l'altra. Sense un mínim de formació en cooperació la gent que se'n va per lliure de voluntària acaba adoptant postures paternalistes i fent una feina que seria molt millor que fes algú d'allà, per molts motius. Centrant-me en l'Índia, Calcuta n'és un exemple d'això. Els brigadistes és diferent, ja menciono les brigades al final de l'apunt, pel que jo sé es dóna una formació prèvia, i les tasques per exemple d'alfabetització a Nicaragua les solen fer gent de magisteri o carreres afins. Jo només dic que els voluntaris tècnics són els que més es necessiten, i que cal tenir formació, en cap cas dic que tots els voluntaris hagin de ser metges, arquitectes o enginyers. La frase aquesta meva que has senyalat, l'he escrit molt conscienment perquè sovint la gent que contacta amb mi està emprenyada pels requisits que les ONGs els demanen, creuen que amb voler ajudar n'hi hauria d'haver prou, però en la majoria dels casos no és així, les ONGs busquen perfils concrets per tasques concretes. Les brigades i els camps de treball són una altra història, com ja menciono.

De res Carles! Espero que sigui útil.

Mariona ha dit...

Hola!!

Entenc i trobo lògics tots els arguments que dieu però quan dieu que es necessita una formació i que les ONG'S demanen molts requisits, em podríeu dir exactament quins?

Jo durant l'any he estat fent i durant el curs que ve estaré fent voluntariats aquí però de cara l'estiu que ve, com a projecte de final de curs (estic en una agrupació escolta en l'últim curs, Truc) m'agradaria molt fer un voluntariat a la índia.

Estava començant a mirar informació i m'he trobat amb aquest blog...bé, més endavant ja em posaré en contacte amb alguna ONG però si podeu avançar-me informació ho agrairia.

Moooltes gràcies!

Edu ha dit...

Hola Mariona, els requisits dependran de cada organització o projecte. Desconeixo el teu cas personal i la teva formació, però el més important és trobar un lloc on les teves habilitats siguin de servei.

La majoria d'ONGs demanen com a mínim, un cert compromís temporal i un bon nivell d'anglès. Coneixements de cooperació al desenvolupament sempre són importants, i després con és lògic caldran coneixements específics per la feina que vagis a fer.

Busca-ho amb temps, i si la teva idea és fer una estada curta a l'estiu, mira't les opcions d'anar a camps de treball o estades solidàries que organitzen algunes ONGs.

Per qualsevol dubte escriu-me (eduardm [at] gmail [dot] com).

Salut!

Anònim ha dit...

http://doloretes13.flog.cat/