Jul 17, 2008

Visites i casaments concertats

Aquesta està essent una setmana entretinguda. El dissabte passat va arribar en Rikki, un antic voluntari, i col·laborador del projecte de l'escola des del seu inici. Ha vingut a passar una setmana i després marxa cap a Kerala on vol aprendre l'art del Katakali per intentar montar una obra de teatre amb el seu grup a Barcelona.

Tots els nens de l'escola feia dies que em preguntaven per en Rikki. Fins i tot donant voltes per Bagepalli la gent em parava i em preguntava si era amic d'en Rikki. S'hi va estat tot un curs escolar, i aquí molta gent el coneix i se l'estima.

El dilluns també van arribar la germana del Rikki, la Mònica i el seu xicot en Jaume. Estaven de viatge per l'Índia dues setmanes i han acabat el seu periple fent una visita a Bagepalli.

Ha estat bé tenir gent per aquí amb qui poder parlar català, es troba a faltar. Com vaig dir fa uns dies, marxar de voluntari sempre amplia les teves xarxes socials. Ja tinc tres nous amics a Barcelona.

Ahir dimecres, un amic de l'Ali i la Latha, en Dudu (un conductor de Bagepalli), feia una celebració pel seu matrimoni. S'havien casat el dilluns a Bangalore, i el dimecres es feia la segona recepció, a la ciutat del nuvi.

Ens van invitar al casament, com us podreu imaginar veient la foto. Mai havia estat a una celebració d'aquest tipus. Són una parella musulmana, i es tracta d'un matrimoni concertat (arranged marriage), cosa que a mi em sembla increïble d'entendre però que aquí l'Índia és el pa de cada dia.

No sé si la núvia estava abrumada per la situació, o el protocol l'obligava a fer tota l'estona el posat que té a la fotografia (pel que em van dir no podia aixecar la mirada), però la veritat és que no semblava molt contenta. En tot cas va ser una experiència molt interessant, amb un àpat picantet i molt bo: Biryani i després uns dolços fets amb purè de llenties crec.

A la foto sortim un servidor, en Rikki, els nuvis, la Mònica i en Jaume. No em vaig endur cap camisa a Bagepalli, així que en vaig comprar una a l'única botiga de camises de Bagepalli (300 rúpies = 4 euros i 42 cèntims). Suposo que me la podré tornar a posar l'Independence Day (15 d'agost) a la celebració que faran al col·legi.

Per cert, que en Rikki ha començat a escriure un blog que podeu seguir aquí. Seguir els seus passos per Kerala segur que resultarà del més interessant.

Quan tingui una estona us escric els meus avenços a l'aula d'informàtica i tot el que he estat fent, perquè entengeu una mica la meva feina a Bagepalli i quins són els meus enemics més importants: els talls de llum.

7 Comentaris:

noica said...

Que macos que estàvem, eh? Va ser un gran honor que ens convidessin i que ens tractessin amb tanta deferència, però he de dir que ha estat el casament més friki al qual he anat en ma vida!

mai9 said...

hola, sóc un amic del Rikki, i apareixeré per la India a partir del dia 8. jeje.

marc said...

Carai carai Phil com t'ho muntes, de casori i tot!

Per cert la camisa és espectacular, jajajaja!

Només una cosa, la noia sembla mooolt més
jove que el marit, o és que el bigoti el fa semblar
10 anys més gran? Això dels matrimonis concertats
no mola gens. Espero que algun dia se n'adonin.

Jaume Puig said...

Esta clar que vas comprar la camisa equivocada Edu, només cal veure el nuvi, que va fet un pinzell ;-)

Ferran said...

Buf, quin mal rollo la cara de la núvia. Si així està el dia del seu casament, pobre, quina cara farà la resta de la seva vida? Fora els matrimonis concertats!

Edu said...

Hola mònica, si que va ser una mica friki sí!! :)

Hola Mai9, en Rikki ja m'ha posat al dia.

Phil, la noia sembla més jove perquè ho era. 15 anys més jove per ser exactes...

Ahh, la camisa del nuvi no té desperdici eh Jaume.. jeje

Sí Ferran, la cara de la núvia era un poema. Això dels matrimonis concertats no ho entendré mai. A l'escola tenim algunes professores que estan estalviant per quan els seus pares les cridin a casar-se. Aquí això és la cosa més normal.

surya said...

Hola!!!!
bueno, ja m'estic posant al dia de la teva vida present!!!

anire fent a poc a poc, la connexio aqui es forca patetica!

disfruta l'experiencia, i ja saps, a falta d'occidentalitzacio, bangalore o anantapur!
una abracada