6 de jul. 2008

Mahima i Noa

Una cosa positiva de retrassar la meva sortida de Girona una setmana va ser que vaig poder anar al concert de la Noa a l'Auditori de Girona. Era el segon cop que la veia en directe i la veritat és que va valer molt la pena.

Avui és diumenge i a Bagepalli ens hem dedicat a descansar una mica. He estat una estona jugant amb la filla petita dels veïns de baix, la Mahima (no sé si s'escriu així). Com podeu veure té uns ulls espectaculars.

La qüestió és que jo estava escoltant música amb el portàtil i això li ha fet molt gràcia. El que m'ha cridat l'atenció és que durant un moment, un català i una nena del sud l'Índia que parla Kannada estàvem escoltant a la Noa, originària del Yemen i crescuda a Israel i als EUA, cantant en castellà. Fantàstic. Tantes cultures i llengües barrejades alhora. Realment la música és universal. És un d'aquests moments en què sents que tot està connectat.

4 comentaris:

Cristina ha dit...

Aquestes coses t´ensenyen a valorar els petits moments que perduren en el temps. El que tu estàs vivint ara segurament no ho oblidaràs mai. Espero que tot surti rodat. Namastè!

najoana ha dit...

Hola Eduard,
m'ha fet il.lusió poder parlar per telèfon,ja tenia ganes de sentir-te!.Aquesta nena de la foto és una preciositat.I sí és veritat que la música és un mitjà de comunicació entre gent ben diferenta de edat,cultura....Segur que jugant amb la Mahima tu has passat la mar de bé i ella també.Us haureu enriquit mutuament. Petons meus,del teu pare i de tota la familia.Cuida't.Una abraçada.

Edu ha dit...

Tens raó Cristina, hi ha moment inoblidalbes. Namasté.

Sí, amb la Mahima ens ho hem passat molt bé. Petons des d'aquí també per tots!

Ferran ha dit...

M'ha agradat especialment l'últim paràgraf. N'estic convençut, que tot està (i tots estem) connectats. Pell, llengua, tradicions, cultura, ... són només "accidents" circumstancials; l'essència ens iguala a tots.