4/7/08

Els meus veïns

Bagepalli és un poble tranquil, exceptuant el carrer principal, on hi ha la majoria de comerços, la resta són carrers i caminets amb cases familiars. Té uns 20.000 habitants, i no és gens turístic. En tots els dies que porto aquí no he vist cap altre occidental, i per les mirades que et fa tothom, detectes que no és habitual veure’n.


A la zona on visc, a les tardes sempre hi ha nens jugant al carrer, ja sigui a futbol, cricket o anant en bici els que en tenen. Alguns dels meus veïns són també alumnes, i cada cop que surto al carrer en tinc uns quants al voltant.

Com veieu doncs, tot i la tranquilitat, és difícil aburrir-se a Bagepalli.

4 Comentaris :

najoana ha dit...

Hola Eduard
pel que veig ,els nens van al teu costat sempre,i amb el que t'agrada a tu la mainada,estàs disfrutant de valent.Quin temps fà,molt calurós? i el menjar que tal per aquí? No tinc cap dubte de que et tracten la mar de bé.Molts petons maco,tota la familia seguim el teu dia a dia.Estic orgullosa de la teva tasca.Salut! Una abraçada molt forta.

Oriol ha dit...

Ei Edu!

Encara no havia participat en el blog, però ja et vaig dir abans de marxar que seguiria les teves aventures per aquí =)

Llegint les aportacions que vas fent i les fotos que vas penjant, transmets una ilusió que ja ens alegra el dia.

Que segueixi tot igual de bé. Salut!

Joan Barrios ha dit...

Segueixo dia a dia la teva estada a l'India. Ja saps que estic subscrit al teu bloc, ara reconvertit en la forma i amb un fons d'autèntica bitàcora de viatge. Aconsello a la gent que conec que el visiti, i em sembla molt coherent la forma de vida que portes, i la manera que tens de repartir el teu temps. Endavant i força, tio!

Edu ha dit...

El temps és calurós sí, estem als monzons però a penes ha plogut, en aquesta zona solen ser molt fluixos. El sol surt poques estones però quan surt pica fort.

El menjar molt bé, me'l fan menys picant, així que és agradable. Això sí, arros per un tubo cada dia. Però ja estic acostumat de Shanti Bhavan.

Ei hola Oriol, m'alegra alegra-vos el dia, valgui la redundància. Després d'una setmana ja començo a estar adaptat.

Gràcies per seguir el blog Joan, i per recomanar-lo! Poder seguir el teu diari d'un any amb Gandhi des de l'Índia és tot un luxe.

Salut!