28 de jul. 2008

Cap de setmana rodó a Anantapur i Sunnampallivaripalli

El meu cap de setmana a Anantapur va començar el divendres a la tarda, quan vaig agafar un autobús que fa la ruta Bangalore-Anantapur parant a Bagepalli. Vaig tenir sort i l'autobús només anava ple, no desbordat. Em va tocar un revisor simpàtic que em va explicar que justament hi havia una parada davant de RDT (Rural Development Trust, tal com es coneix la Fundació Vicenç Ferrer a l'Índia). Vaig passar una bona estona jugant amb uns nens de l'autobús amb el cub de Rubik. Són els que podeu veure a la foto.

Vaig arribar al campus de la FVF just per anar a sopar. Un luxe: truita de patates. Els visitants, poquets i ben diversos: tres noies de Barcelona de 18 i 19 anys, estudiants de psicologia, que han estat fent de voluntàries a Calcuta i després han estat a Darjeeling i ara per acabar a Anantapur; una parella on ell és un mag aficionat que ha fet les delícies dels nens del campus; una altra parella, aquesta de Madrid, que estan de ruta; una altra parella de catalanes també en ruta; i finalment un grupet de dones d'edat més avançada d'un rotllo així com new-age/happy-yoga/india-is-wonderful jeje.

El dissabte vaig visitar projectes, acompanyat de les tres voluntàries de Calcuta. Un hospital, un centre d'atenció a malalts de SIDA, un taller d'estampació, i una escola per discapitats de diferents tipus: psíquics, invidents, sordmuts. Al matí prèviament m'havia retrobat amb el Sasi, la Shiva i la Sujatha, treballadors d'aquí la FVF que ja em coneixen. El Sasi va estar fa poc a Catalunya fent conferències, i segurament hi tornarà aviat.

El treball de tants anys de la FVF a Anantapur realment impressiona. Si no coneixeu Vicenç Ferrer us recomano passar per un post anterior on vaig fer un repàs de la seva vida i del seu treball.

Ahir diumenge, vaig anar a veure la meva nena, la Baby Syamala. Quan la vaig apadrinar ella tenia 8 anys, ara 13. És el tercer cop que la visito, i com la resta de vegades ha estat molt emocionant. Està estudiant 9è curs en un internat a 40 Km del seu poble, i li agradaria ser mestra. Espero que pugui estudiar per ser-ho i no la fagin casar-se aviat com s'acostuma a fer per aquí.

La rebuda al poble, com sempre, impressionant. Tothom es volca per fer-te sentir bé, quelcom que de fet, fa que et sentis malament. Evidentment no sóc mereixedor de tots els honors que em dediquen. Vam estar una estona dins la casa de la família, els vaig portar regals, amb el portàtil (els nens per suposat no n'havien vist mai cap) els vaig ensenyar fotos i vídeos de la meva família i d'altres estades a Anantapur, i vam xerrar una bona estona, sempre a través del traductor de la FVF, que traduïa del telegu a l'espanyol i a la inversa. Evidentment no van faltar les galetes, el coco i el plàtan. A la foto, la Baby Syamala és la primera de l'esquerra de les del darrera, les dues nenes que l'acompanyen ja són un clàssic a les meves fotos d'Anantapur, i no sé com s'ho fan però sempre surten. La resta com suposo que és evident són nens i nenes del poble.

També vaig poder veure a l'apadrinada del meu amic Marc, que viu al mateix poble que la Syamala: Sunnampallivaripalli, un poble amb un nom llarg però de dimensions reduïdes, només 9 famílies. Tot i mostrar certes reticències, al final es va deixar agafar per fer la foto, ha crescut moltíssim.

A la botiga de comerç just de la FVF vaig comprar uns regalets per la meva nebodeta Maria que va fer dos anys i per la meva futura nebodeta Júlia que naixerà quan jo arribi. M'està esperant ;)

Va ser un dia fantàstic. Vaig recarregar les piles per tornar a Bagepalli en plena forma. Al vespre va arribar a la FVF un grup de 30 padrins en un viatge organitzat. En Vicenç va venir a l'hora de sopar per saludar-los, sempre que arriba un grup gros els dedica una estona. Va estar bé perquè aquest cop encara no havia tingut ocasió de veure'l. Com sempre, va mostrar el seu finíssim sentit de l'humor, i va fer bromes. Alguns padrins es queden ben descol·locats quan de cop els engega un "tu qui ets i què fas a la vida?". Alguns casi surten corrents. Li vaig explicar que estava treballant a Karnataka i em va dir rient que els informàtics vivim molt bé, perquè el portàtil ens fa tota la feina.

Una voluntària de la FVF em va explicar que ara en Vicenç està ben ocupat amb el seu nou llibre. S'ho ha agafat amb moltes ganes, així que si tot va bé, aviat podrem llegir la segona part de "La trobada amb la Realitat".

Finalment avui al matí, he agafat un autobús a les 6.50 del matí i he arribat a Bagepalli a les 9.45. Així que a mig matí ja he tornat al Pragathi Vidya Samasthe, on avui els nens estan examinant-se.

Un cap de setmana rodó.

7 comentaris:

marc ha dit...

Bones, Phil!!

com ha crescut la meva nena, està guapíssima!!
Ara fa la tira que no rebo notícies de la fundació, i l'últim cop crec que vaig rebre un dibuix. Sort que la vas poder convèncer perquè es deixés fotografiar.

Merci tiu, m'ha fet molta il·lusió!!

Fins aviat!

najoana ha dit...

Hola Eduard,destiles felicitat.I això em fa molt feliç a mí.Que bé que hagis pogut veure a la teva nena! Estic molt contenta ja que poquets nens reben tres visites en poc temps del seu padrí.Els hi haurà fet molta il.lussió a tota la familia.També has pogut parlar amb Vicens Ferrer,i això,és tot un privilegi.Estàs disfrutant i això es nota. Bé maco el teu post m'ha alegrat molt.Una abraçada i molts petons de tota la familia.La Maria està per a menjar-se-la i la Laura a punt de sortir ........

Cristina ha dit...

Quina il.lusió que parlis de´n Sasi, la Shiva i la Sujatha. Els vaig conèixer i tinc molt bon record d´aquells dies. Jo també tinc un nen apadrinat. Es diu Nandakishore i fa temps que no tinc notícies directes perquè han marxat del seu poble durant un temps. En fi, espero que estiguis gaudint i aprofitant el temps. Una forta abraçada

najoana ha dit...

Quin despiste! és la Julia la que està a punt de sortir de la panxolina de la Mireia.....je je ! petons.

Edu ha dit...

Hola Phil, sí la nena ha crescut molt. Ella va a l'escola que hi ha just al costat del poble. Em sembla que només poden estudiar-hi fins a 5è, després s'han de desplaçar a alguna altra escola.

Sí, tres visites en tres anys, pocs nens de la fundació les reben. La Syamala té una família molt maca, els vaig ensenyar fotos vostres i esteu invitats a visitar-los. Així que ja ho sabeu.

Hola Cristina, sí, en Sasi, la Shiva i la Sujatha són tot un referent per qualsevol que passa per la fundació. Que treballadors, i quina feina tan bonica.

Mireia i Ignasi ha dit...

Anantapur, quants records ens porta! Impregna't bé de la puresa, la innocència, l'honestidat i l'autenticitat de cor d'aquesta gent perquè costa de trobar a altres parts del món.

Edu ha dit...

Gràcies pel comentari Mireia i Ignasi, on pareu ara? Em costa fer un seguiment dels blogs habituals des d'aquí! Espero que el vostre VIATGE segueixi anant tan bé!