29 de juny 2008

Sorpreses a Bangalore

El segon dia a Bangalore ha resultat bastant millor que el primer. Per començar, quan he tornat a mig matí de donar una volta, m’he trobat que les dues bosses del meu equipatge perdut havien arribat a la recepció del Kamat Mayura. La veritat és que British Airways ha complert molt bé.

Després però, les sorpreses han continuat. He anat a dinar a Casa Piccola, un restaurant que ja coneixia de les estades anteriors a Bangalore. La qüestió és que just a la taula del costat m’he trobat a la dona que ahir vaig tenir sentada al costat durant tot el trajecte de London a Bangalore. És una dona índia que viu a Chicago i ha vingut a visitar la família. Vam entaular conversació de seguida, la seva filla porta quinze anys treballant a una organització sense ànim de lucre a Bangalore, i resulta que coneixia la George Foundation (l’ONG on vaig treballar fa dos anys i mig a Tamil Nadu). A més, també va ser una de les altres persones que es va quedar sense equipatge. Està clar que a la nova terminal 5 de Heathrow encara han de polir el traspàs d’equipatge entre vols de connexió. Trobar-se aquesta dona pot semblar una coincidència com una altra, però en una ciutat amb una àrea urbana d’aproximadament 7 milions d’habitants us puc assegurar que no és senzill. Penseu que 7 milions de persones és com tot Catalunya.

Així doncs tot i que pensava estar de tràmits tot el dia, resulta que al final m’ha quedat una tarda lliure ja que no vaig a Bagepalli fins demà al matí. Aprofitaré per donar una volta i descansar una mica.

Si tot va bé, el proper cop que escrigui ja serà des de Bagepalli.

A la foto per cert, la motxilla desapareguda, ja a la meva habitació, acompanyada d’una coreografia de Bollywood a la tele.

7 comentaris:

Cristina ha dit...

Jo també vaig estar a Bangalore però a mi no em van trobar la motxilla...ni em van donar diners. Aixxxx, quina enveja em fas. Espero que gaudeixis d´aquesta experiència i ens ho vagis explicant mica en mica. Namasté!

Jaume Puig ha dit...

Molta sort Edu!!! Em fot impresió i tot això de llegir els teus apunts de l'Índia.

Toni Sellas ha dit...

Me n'alegro que recuperis la motxilla! Ànims, ja veus que malgrat l'ensurt inicial, el camí té bona pinta. Et segueixo a través del bloc. Sort!

najoana ha dit...

Hola Eduard,
com pots veure en arribar a casa el primer que he fet ha sigut conectar-me i veure si havies penjat algo al blog.Ja he vist al parlar per teléfon que tenies molt bona impressió de l'escola i dels professors.No en tinc cap dubte de que disfrutaràs molt per aquí per algo sóc la teva mare i et conec molt bé.Comunica't com a tu et vagi bé.Adeu maco molts petons de tota la familia.Una abraçada.

nini ha dit...

Que bé que hagis recuperat la motxilla tan ràpid, ara a disfrutar l'experència i a escriure per fer-nos dentetes.

Edu ha dit...

Cristina, jo he tingut mes sort doncs. I tant que us ho explicaré.

Jaja, gràcies Jaume! No tinc temps de mirar els feeds dels blogs que segueixo, els blogs on comentava sovint notareu un baixon, però quan torni ja m'hi tornaré a posar.

Gràcies per seguir-me toni! A la tornada tindrem pendent el podcast.

Sí, amb la família m'aniré comunicant ja sigui via blog, email o telefon. Petons.

Sí, ha estat una sort Nini, miraré de no fer-vos moltes dentetes.

Ferran ha dit...

Bé, bé, veig que anem bé. Continuo... :-)