28 de juny 2008

Retrobament amb Bangalore

Escric aquesta entrada des d’un cibercafe de la M.G road de Bangalore (acostumeu-vos a la falta d’accents, aqui els teclats son diferents). Gairebe totes les ciutats a l’India tenen una M.G road, que significa Mahatma Gandhi road, i sol ser una via important. En el cas de Bangalore es un dels carrers mes importants, molt centric i comercial.

El viatge ha comencat amb un contratemps. British Airways m’ha perdut les dues bosses que portava. En teoria s’han quedat a Londres i arribaran dema, pero mai se sap, no hi confio gaire. Estare dema per Bangalore esperant-les i dilluns ja anire cap a Bagepalli.

Ja he parlat amb la Latha, la directora del cole on estare treballant, i ens hem entes per tal de trobarnos dilluns.

Per sort el portatil, camera, mobil, documentacio, diners, etc. viatjaven amb mi a dalt l’avio. Pero ara nomes tinc la roba que porto posada, no tinc ni un trist raspall de dents, i em falten els medicaments, els llibres, software que portava… Ja us explicare com acaba la historia.

Val a dir que British Airways m’ha compensat amb diners per gastar durant les primeres 48 hores. Si despres arriba l’equipatge encara haure fet negoci i tot.

L’arribada a l’India segurament ha estat la menys impactant de les tres que he fet. En el sentit de que ja no em sorprenc tant, suposo que un s’acostuma a tot, i sense cap esforc he arribat al Kamat Mayura, un hotelet per a gent local al centre de Bangalore, guiant jo mateix al conductor perque em sabia el cami millor que ell. Pero tot i aixo, la veritat es que encara que el viatge es fa molt llarg (no se dormir als avions), en realitat es massa curt, un no te temps de preparar-se mentalment pel que es trobara. En menys de 24 hores passes de la tranquilitat de Girona a la jungla urbana de Bangalore. Es ben be com sortir d’una bombolla i topar-se de cop amb un mon totalment diferent. Pero vaja, l’impacte de debo es el de la primera vegada, les primeres hores a l’India t’agafen per sorpresa, et donen la volta i en alguns casos et canvien per sempre.
Dema mes!

6 comentaris:

enric ha dit...

Sort en la teva estada a Índia. Encara que pel que dius les bosses ja no han tingut tant sort. No desestimis l’organització dels britis, te les tornaran.
Admirable destinar dies de descans propis per fer tasques humanitàries en països tant allunyats i amb tanta misèria i desgràcies.
Una abraçada des de GI.

kennen ha dit...

ostres... segur que s'arreglarà! pensa que a l'índia tot és possible, fins i tot que et tornin les maletes, veuràs com sí!

faré un comentari amb ben ple d'accents així et mors d'enveja! jojojoj

ànims!

Mireia i Ignasi ha dit...

Namaste!
Les teves paraules ens han fet venir molts records de quan vam trepitjar per primera vegada l'India. Tens tota la rao, segurament et canvia per sempre. Nosaltres ja tenim ganes de tornar-hi. Respecte el contratemps de les maletes, espero que te les tornin, però si no és així, tranqui, una maleta tampoc és una gran pérdua i el que hi ha dins és fàcilment reemplaçable. Bé, suposo que ho veig així perquè no me n'han perdut mai cap, je, je!
Molta sort en l'aventura de viure!
Els Rodamons.

Aina ha dit...

Índia sempre és un viatge "màgic", místic quasibé diria jo. És una de les coses pendents que m'agradaria fer!
Pel que fa a les maletes espero que les puguis trobar; ara que tal com et comenten la Mireia i L'Ignasi en el fons les coses materials sempre es poden reemplaçar, el que importa és el que tenim dins nostre al nostre cor; i això mai ningú t'ho podrà pendre!
Molta sort.

Edu ha dit...

Ei tenies rao Enric, ja les he recuperat :)

Doncs si Miki com deia per aqui dalt, les bosses ja han aparegut. Jajaja lo del comentari amb accents no ho facis eh!! El proper post l'escriure amb accents des del portatil :P

Gracies Mireia i Ignasi, teniu rao, el que hi ha a l'equipatge es prescindible. L'unica cosa que em feia rabia eren els medicaments, els meus pares son farmaceutics i havien preparat un botiqui fantastic.

Segur que sera magic Aina, mistic ja no ho tinc tan clar :) Segur que trobaras el moment i la manera d'anar-hi.

Ferran ha dit...

Edu!, he estat uns dies desconectat de blogs... me n'alegro de llegir que ja ets a destinació i espero que a hores d'ara hagis recuperat les maletes. A per la bona feina!