5 de juny 2008

L'exploració espacial i la fam

Ahir vaig llegir una carta d’un lector a El Punt que es posava les mans al cap pels diners que ha costat la sonda Phoenix que està ara a Mart. Ho considera una bogeria tenint en compte l’immensa quantitat de gent que es mor de gana. Us adjunto la carta i després les meves reflexions.
Sonda «Phoenix»: Quina vergonya!

David Carrasco. Peratallada (Baix Empordà).
Quatre-cents vint milions de dòlars (em fa vergonya passar-ho a les antigues pessetes) és el mòdic preu que s'ha de pagar per tenir alguna imatge desdibuixada d'un planeta a on se sap perfectament que no hi ha vida, ah!... i per certificar una de les troballes més importants de la nostra història més recent: A Mart va haver-hi gel.

Mentre hi ha gent que continua morint-se de gana, mentre hi ha gent que es mor perquè no té un simple medicament, mentre hi ha gent que no té aigua –ni congelada–, mentre hi ha gent que desitjaria guanyar-se la vida lluitant per investigar sobre malalties que cada dia prenen la vida a milers de persones... hi ha qui creu que és més important tenir una imatge de Mart. Això sí que és avançar tot demostrant a la resta del món qui és el més poderós, això sí que és un clar símptoma de modernitat i fortalesa, la resta no ens incumbeix, i si no que s'espavilin.

Les grans potències mundials continuen invertint quantitats astronòmiques –mai millor dit– per a finalitats que veritablement no són prioritàries. No hi ha dubte que la justícia social no és la fita dels nostres governs.

Entenc perfectament la reflexió d’en David, però no la comparteixo. Les quantitats que s’inverteixen en l’exploració espacial són minúscules comparades amb les que s’inverteixen en la indústria de la guerra per posar un exemple. El 2006 el món va gastar 1,2 bilions de dòlars en armament, mentre es va desperdiciar menjar per valor de 100.000 milions de dòlars i l’excés de consum per part dels obesos va ascendir a uns altres 20.000 milions a nivell mundial. Això sí que són numeros que fan por (i ràbia), com també els de la OCDE que el mateix any 2006 es va gastar 372.000 milions de dòlars en subsidis a la seva agricultura distorsionant així els mercats mundials.

És fàcil posicionar-se contra la investigació espacial, quan es creu que és inútil, que no té sentit i que no ens aporta res. De fet la majoria de la gent té aquesta opinió. La realitat però és molt diferent, i aquesta posició no és justa amb la gent que dedica el millor de sí mateixa a aquests projectes.

Un dels resultats indirectes de l’exploració espacial és el que anomenem “retorn” d’aquesta investigació a la societat. Els avenços i descobriments realitzats en la investigació espacial els utilitzem tots nosaltres després a la nostra vida quotidiana. Els exemples serien centenars, des del més senzill belcro, fins a marcapassos, cadires de rodes elèctriques, analitzadors de proteïnes, la tecnologia làser, les comunicacions inalàmbriques, filtres d’aigua…

El progrés tecnològic és una característica de l’èsser humà. Pretendre evitar-lo no té gaire sentit. Investigar l’espai ens fa més humans, i ens permet entendre qui som i d'on hem sortit (o com a mínim intentar-ho).

Jo el 2005 vaig tenir la sort de participar com a ponent en un workshop a la NASA, i poques setmanes després estava al sud de l’Índia treballant de voluntari a una ONG. El Desenvolupament Tecnològic no té per què estar renyit amb el Desenvolupament Humà.

El que hem d’intentar és que aquesta investigació no tingui finalitats militars. Aquí és on els que ens dediquem a la recerca ens hem de fer sentir i tenir clares les coses. Jo per exemple sóc objector científic.

Com va dir Henry Ford, “el veritable progrés és el que posa la tecnologia a l’abast de tots”. Està clar que això avui en dia no passa, però aquest és un altre tema molt diferent, i molts treballem per solucionar-ho.

La fotografia és d’una reproducció a tamany real del James Webb Space Telescope (JWST, que serà llançat el 2013). Està presa al Nasa Goddard Space Flight Center a Greenbelt prop de Whashington DC. Jo sóc el de verd al costat del naranjito ;)

7 comentaris:

Dolors ha dit...

No només es destinen molts diners en les industries de les guerres...

No us semblen vergonyoses les quantitats d'euros que es mouen amb el futbol?????? a mi sincerament em posa de mal humor!!! " han comprat o venut un jugador per xxxxxxxxxxxxxxx euros " !!! per mi és indignant!!! mentrestant cada segons gent morint de fam ...

Petons

ferran ha dit...

L'origen de la pobresa no són determinades maneres de gastar els diners, sinó un repartiment injust dels diners. Deixarà d'haver-hi pobresa quan ells també puguen decidir si és moral o no enviar cosetes a l'espai.

Asimetrich ha dit...

Després de llegir la carta i les teves reflexions trobo que tots dos defeneu un rerefons comú, tot i que discrepeu en les formes.

M'explico: A les teves reflexions algú podria replicar que la recerca militar també ha fet grans aportacions al dia a dia de la societat, des del menjar envasat fins a xarxes de telecomunicacions, passant per vehicles etc. I que la guerra no és cosa de la recerca sinó dels dirigents polítics. Que, per tant, els diners destinats a la recerca militar han tingut aplicabilitat a la societat i estan ben invertits, fins i tot que s'hauria de destinar molt més!.

No et confonguis, jo sempre m'he declarat obertament en contra de la recerca militar, però crec que dir si els diners estan ben repartits i com s'han de repartir dependrà molt del filtre a través del qual es miri el món. Per això jo sí que comparteixo el que es diu a la carta ... i també el que dius tu ... el rerefons, és clar. En aquest sentit, tothom dirà la seva. La dolors ens parla del futbol i jo opino que es destina massa diners a la recerca d'intel·ligència artificial jejeje (Que noooo,que és bromaaa)

Ferran ha dit...

... la qual cosa demostra que tot depèn de amb què es compari. D'entrada, jo també hauria dit que es "malbaraten" massa diners enviant enginys a l'espai, però la teva reflexió és ben certa.

La Dolors toca un punt que em sembla interessant: no només en futbol i els esports en general. Per exemple, un actor a qui se li paguen milions de dòlars, que aviat és dit. Això és normal? Jo crec que no. O els milions que cobra un alt càrrec d'una empresa, els treballadors de la qual són mileuristes i viuen a casa dels pares fins als 35; o... o... o...

Els valors de la nostra societat estan trastocats, això és evident.

Edu ha dit...

Sí, el tema dels futbolistes, actors, alts directius,... és bastant vergonyós.

Pensar en un salari màxim en un món capitalista pot semblar una bogeria. Si a penes podem garantir un sou mínim, com podem parlar d'un salari màxim?

Però qui sap, us imagineu que per exemple fixèssim el salari màxim com deu vegades el salari mínim. Tot el que passés d'aquesta xifra seria gravat fiscalment amb un 100%. Llavors els ingressos dels més rics només podrien crèixer si augmenta el salari mínim dels més pobres. Serien llavors els rics els interessats en que s'augmentés el salari mínim dels més pobres?

Bonic oi? Però utòpic suposo.

Asimetrich, no sé si algú tindria els nassos de defensar que la recerca militar ha fet grans contribucions a la societat; però és que si n'ha fet alguna ha estat a costa de milions de morts. La recerca militar simplement no ha d'existir. Com tampoc no han d'existir els exèrcits. Cap exèrcit defensa la pau.

Asimetrich ha dit...

Doncs trobo que et posaries les mans al cap en veure el munt de gent amb nassos per defensar la recerca militar ... i de tots els que pensen que la guerra és necessària. Però suposo que no t'explico res de nou.

Ho dels sous que comentes estaria molt bé. ... llàstima que aquestes coses les decideixin,precisament, els que més cobren

skizo ha dit...

No podem mai posar a la mateixa alçada la investigació cientifica, que en el fons es cultura, i la cultura es la que ens fa ser mes humans. Tenim la necessitat innata de coneixer el que ens envolta, i aixo inclou l'astronomia.

Sempre escolto queixes de quants diners es destinen a la investigacio espacial i tal i cual...proposo que algu busqui per internet (les dades estan a l'abast de tothom qui les busqui) el pressupost nordamerica en complements per animals, que triplica el pressupost de la NASA. O el que es gasta en innovació de respalls de dents electrics a Europa, que duplica el pressupost de la ESA.

Doncs be, encara estic esperant a l'intelectual de torn que m'expliqui que li aporta a la humanitat, a la cultura i al nostre planeta els complements per mascotes o les novetats en respalls electrics.

En fi...totalment d'acord amb tu.

Salut!