9 de juny 2008

L'aparença. Per reflexionar-hi...

Una càmera oculta al centre de Sao Paulo. El mateix nen, al mateix lloc, però en dos moments diferents, i vestit de dues formes diferents. Una aparença provoca la solidaritat de la gent, l'altra no, per qué?



Vist a Espiritualidad y Política.

10 comentaris:

Nuria (FENIX) ha dit...

Segons la meva modesta opinió ,el nen brut i mal vestit, ja era una "normalitat" dels mols nens i nenas que pululan "perduts" per els carrers d'aquesta ciutat.Cal veura com passa la gent sense ni tant sols mirar-lo.
En canvi el nen d'aparença rica ,vestit normal ,dons era per els vianants un nen perdut,extraviat diriem.
Crec que tots dos eran vulnerables igual en vers dels perills.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Molt bon video. Fa temps vaig veure un reportatge sobre un pobre vell "sensesostre" qui demostrava que si s'estirava en mig del carrer ningú li feia cas; i així era.

Les aparences ens fan pensar en positiu o negatiu vers una persona.

Carles Sampietro Lara ha dit...

No se si em faig pesat o no, però no tinc més remei que tornar a pemiar-te.

Tens un bloc sensacional i no puc evitar fer-ho. Premi Brillant Weblog.

Una abraçada

Ferran ha dit...

Quin vídeo més fort, trobo! :(

Dolors ha dit...

És molt trist, pero tant real...

Per desgracia la majoria de la nostra societat, tan sols valora "l'envoltori" de les persones, sense pensar que moltes vegades enganya i molt!!!

Això és el pa de cada dia! ens sobta veure aquest video, però no és un cas únic... al nostre voltant segur que n'hi ha més i no els veiem!

ADIKARI ha dit...

Així soms i així ens comportem. Ens agradi o no aquests que passem pel costat del nen mal arreglat som tots nosaltres.
Salut

Edu ha dit...

Exactament Núria, el meu "per què" ja donava tot això per suposat. La reacció davant la "normalitat" del nen pobre és lo preocupant.

Moltes gràcies Carles! Un honor venint del teu blog.

Sí que és fort Ferran! Per cert ja he vist que tornen les cròniques de Berlin ;)

Dolors tens raó, això és el pa de cada dia. És una llàstima però és així. Al nostre voltant n'està ple també, i tant, no cal pas anar a Brasil.

Adikari, és cert, som tots nosaltres. Però també en nosaltres recau la possibilitat de fer que això canviï.

Sara Blázquez ha dit...

Déu n'hi do quin vídeo. Senzill però impactant. M'agrada el teu bloc, me l'apunto!

kennen ha dit...

ostres, això és molt dur

Siscu Baiges ha dit...

Molt ben triat el video!!
El penjarem a la web TOTS TV
http://totspertots.blogspot.com
Que està relacionada amb el programa TOTSXTOTS, que emet COMRàdio, cada dia, de 21 a 22 hores, i que també es pot escoltar a través de www.comradio.cat
Bona feina!!