30 de maig 2008

Stiglitz i la Guerra a l'Iraq

Fa uns dies vaig parlar de la conferència que el Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz impartiria a Girona. Doncs bé, ahir vaig assistir-hi.

L’auditori de la Mercè estava ple de gom a gom. Llegeixo que unes trescentes persones van assistir a la conferència. Algunes cares conegudes de la UdG i molts estudiants que segurament recomanats per algun professor estaven prenent apunts.

La conferència no va ser gens tècnica, i va tractar sobre el seu últim llibre, “La guerra dels tres trilions de dòlars”. Pels anglosaxons un trilió és com el nostre bilió (un milió de milions).

La veritat es que no crec que Stiglitz sorprengués a ningú posicionant-se contra la guerra d’Iraq, contra la política financera nord-americana, i a favor del candidat Obama. És el que tothom esperava sentir.

Va donar algunes dades esfereïdores sobre el cost de la guerra i sobre les seves futures conseqüències.

El torn de preguntes va ser extens i Stiglitz no va escatimar temps per respondre algunes qüestions.

En conjunt, un acte interessant, però no vam sentir res que no es pogués preveure. D’alguna manera podríem dir que va venir a promocionar el seu llibre.

Terricabras de moderador va estar molt correcte, com sempre.

No deixa de ser curios que Stiglitz sigui company de Xavier Sala i Martin (sí sí, el de les americanes de colors estrafolaris) a Columbia, de fet imparteixen una classe junts. Està clar que tenen punts de vista molt diferents sobre moltes qüestions. Tinc ganes d’escriure algun dia un post sobre Sala i Martin, perquè a part del seu dubtós gust pel vestir, té unes “idees” sobre el desenvolupament dels països del sud dignes de ser comentades...

L’únic aspecte negatiu de l’acte, i simplement anecdòtic, és que quan vaig a una conferència en anglès m’agrada escoltar-la sense la traducció per practicar el listening. Però molts cops passa que la gent del teu voltant posa el volum dels auriculars tan alts, que tota l’estona vas sentint la versió en català amb uns segons de retard per sobre de la locució en directe amb anglès. Fet que desconcentra i molesta bastant.

[Fotografia: Vilaweb – El Punt]

2 comentaris:

Ferran ha dit...

He escoltat en Sala i Martín donar alguna explicació sobre les causes de la pobresa a l'Àfrica i, francament, n'hi ha per donar-li una colleja: "no s'ho treballen, és culpa seva", dit amb altres paraules. De la responsabilitat dels excolonitzadors i de les actuals lleis del mercat (capitalista occidentalista), d'això no en parla gaire.

Edu ha dit...

Sí, per això ho deia...

Té algun article que no té desperdici.