7 de maig 2008

Per què escric en català

Fa uns dies vaig rebre un comentari que d’alguna manera m’ha fet reflexionar al voltant del per què de la meva elecció del català com a llengua vehicular d’aquest blog.

Mantindré en l’anonimat la persona que em va enviar el missatge, però el contingut us el copio tot seguit perquè pogueu entendre la meva sorpresa i posteriors reflexions.

Hola eduard, perdona que te hable en español. Pero es el idioma que conozco. Y perdon tambien por la ironia.. :P

Ya me ha pasado varias veces que he visto una foto de tu blog, y me he quedado con las ganas de saber de que iba. Entiendo que conozcas una lengua minoritaria (a nivel global) y que la quieras... mmm... defender? usandola. Pero suponiendo que tambien conoces el español, por qué utilizas el codigo (idioma) menos conocido para mandar un mensaje al mundo mundial?

La respuesta parece que sale sola: porque el mensaje no esta dirigido a mi ni, en general, a los que no hablen catalan. Pero entonces cómo te planteas esta exclusion en una red social, en un lugar donde se busca la cooperacion y formar una red social.

Si pudiera, me expresaria en un idioma que todos los hombres y mujeres entendieran. No puedo. Bueno, siempre es un consuelo saber que el español es el tercer idioma mas usado en el mundo. El uso del catalan es aun mas incomprensible en una web como ésta (de difusion y tal.. ) cuando los que hablan catalan tambien podrian entender lo que
dices en español.

Pues eso, que no lo entiendo. Seguro que tu lo ves desde otro punto de vista ¿me lo cuentas (en español)?

Per posar en contexte aquest comentari, cal dir que el feed del meu blog també apareix redirigit dintre d’algunes xarxes socials a les que participo (Facebook, etc.), i concretament aquest comentari el vaig rebre dins la Red Cooperacción, una xarxa social per posar en contacte gent del món de la cooperació al desenvolupament.

Suposo que us podeu imaginar la meva sorpresa al llegir el comentari. Primer de tot em sembla increïble que avui en dia encara es cregui que si algú escriu en català ho fa forçadament de manera reivindicativa o per defensar la seva llengua. Jo escric en català perquè és la meva llengua, simplement. Per mi és el més natural del món, i en fer-ho no tinc cap pretensió d’excluir ningú ni tampoc de reivindicar res. De fet al meu blog, existeixen dos enllaços per fer la traducció automàtica del text a l’espanyol i a l’anglès, potser massa amagats pel que veig. Els hauré de donar més presència.

L’argument de que escrivint en espanyol arribaria a més gent em sembla una mica fluix i ja molt gastat. Primer perquè parteix de la hipòtesi de que escric el meu blog per a tot el món, i segon perquè com també sé anglès i amb aquesta llengua encara arribaria a més gent, llavors em tocaria escriure el blog en llengua anglesa. I d’aquí poc tots hauríem d’escriure en xinès per aconseguir el màxim d’audiència.

A l’autor del comentari li sembla estrany l’ús d’una “llengua minoritària” dins una xarxa social de cooperació. A mi el que em sembla estrany és la seva reacció, precisament dins de l’entorn de la cooperació, on jo entenc que la diversitat és molt important. Val a dir però, que el seu missatge ha estat molt educat, tot i que encara no ha contestat a les raons que li vaig enviar de resposta (les mateixes que escric ara, però en espanyol).

Qui sap, potser està tan sorprès com jo.

En resum,

  • Escric en català perquè per mi és el més natural, és la meva llengua materna, la que coneixo millor. Penso en català, parlo en català i escric en català.
  • No tinc cap ànim d’excluir a ningú ni de reivindicar res. Al meu blog he penjat molts cops textos en espanyol perquè sovint traduir-los és absurd. Si publico un poema de Borges evidentment no ho faré en català. Quan publico articles científics pel meu doctorat ho faig en anglès. No tinc cap problema per llegir i escriure altres llengües, al revés, crec que és enriquidor i, m’encanta llegir literatura en espanyol.
  • No pretenc que aquest blog es llegeixi a tot el món, però per si hi arriba facilito la traducció automàtica del text.
  • Finalment, amb tot això no intento justificar l’ús del català al meu blog, ja que evidentment no necessita cap justificació, sinó que m’he limitat a escriure les reflexions que m’ha provocat el comentari rebut.
M’encantaria saber la vostra opinió sobre aquest tema. Per què escriviu el blog en català? Considereu que estem practicant exclusió?

23 comentaris:

fazer.blog ha dit...

Hola eduard emsembla molt bé que escriguis en Catalá perque es la teva llegua materna y pq la veritat es que costa trobar blogs en catalá, peró no creus que si un persona et demana que l´enreonis en castellá no o hauries de fer?, encara que sigui pel fet de que ja que nosaltres som biligues i ens fa (per lo menys a mi) tanta rabía la gent intolerant, per cortesía no li hauries de explicar en castellá? No pretenc donar llisons ni res per l´estil pero es una dubte que m´ha surgit al veure el teu article.
Endevant y salut

Aida ha dit...

Jo escric el meu en català perquè si, perquè és la meva llengua. He intentat fer-ne un en paral·lel en castellà pensant en els amics castellanoparlants que tinc, però sempre ha estat un fracàs, escric quan m'ho demana el cos i ho faig en la llengua que em surt de manera natural i un cop he satisfet aquesta necessitat primària ja no em queden ganes de seguir escrivint per tornar-ho a repetir tot, però en castellà. També tinc un enllaç a un traductor, per aquelles persones que vulguin llegir el que escric, però curiosament n'hi ha algunes que prefereixen llegir-me en català, s'ho plantegen com un repte per aprendre més coses.

Espero que hagis obert una mica els ulls d'aquell noi que t'ha escrit :)

jordi ha dit...

Ostres, a mi el que realment em sobta és que després de construir tot el teu discurs (encertat) sobre la llengua i la teva expressió al blog, el primer comentari al post continuï parlant com si no t'hagués llegit.
En realitat el problema no és dels que decidim escriure en català, sinó dels qui no coneixen o no volen conèixer. Tenen totes les eines a l'abast per, sense gaire esforç, entendre una llengua que no és la seva. No crec que això sigui una actitud intolerant.
En aquests temes acostumo a batallar callant, però la ignorància a vegades em crema: de veritat costa trobar blogs en català?

Carles Sampietro Lara ha dit...

Els meus motius pels quals escric en català són exactament els mateixos que els teus Eduard.

Em sembla sense sentit que algú critiqui un bloc escrit en català perquè digue'm que posa obstacles a la seva difusió quan aquest bloc ofereix la traducció automàtica al castellà (o espanyol) i l'alnglès de manera tant senzilla com és prement una icona.

sergi m. ha dit...

Vaig començar el bloc a primers d'any, evidentment en català, la meva llengua. Al febrer vaig decidir fer la versió castellana ja que la traducció automàtica era penosa. A pesar de la feina extra que això suposa i tenint en compte que tinc amics de fora de Catalunya, ho aniré fent així mentre la gent em visiti.
Estic d'acord amb els teus motius, cadascú ha de ser lliure d'expressar-se com vulgui, sobretot en un món virtual i a qui no li agradi que s'ho faci mirar, és tan simple com passar la pàgina, no?

najoana ha dit...

Hola Eduard.La veritat és que m'ha sorprés que et preguntin el motiu de que escriguis en català,donçs és obvi,és la teva llengua.En quan el pensar que precisament en aquest blog,busquis reinvindicacions o excloure algú qualsevol que et conegui ,hauria de saber simplement passejant-se pel teu blog que ets una persona solidaria i això inclou que sempre has intentat ajudar a gent sense mirar si parlant diferent,si tenen el color diferent o si pensen diferent. Tot això i moltes coses més fan que em senti molt orgullosa de esser la teva mare.Per cert,soc catalana,però des de que l'Eduard va aprendre a llegir em vaig preocupar de comprar-li contes en català i castellà.Com més idiomes saps, amb més gent ets pots relacionar.Sempre que algú ens ha parlat en castellà i no enten el català,els hem contestat en la seva llengua.Resumint,crec que és completament normal que t'expressis com et neix del cor,i la gent que no entengui el català fagi servir el traductor que sempre has tingut a la seva disposició.Ara bé,com és veritat que els traductors de vegades no son massa bons,si no entenen algo el que tenen que fer,és posar-se en contacte amb tu,com ha fet ell i sé que els contestaràs en castellà,anglès o el que fagi falta,com persona ben educada com has sigut sempre Tu ets el primer interessat en que els teus posts,arribin als cors de com més gent,millor.Adeu maco,com sempre les mares,ens enrrollem,massa................

Edu ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Crec Fazer que no m'has entès, jo ja li he explicat en castellà les meves raons. L'apunt del blog només són les reflexions posteriors.

Estic d'acord amb tots els altres, jo també tinc lectors castellano-parlants, i de fet el català escrit no els suposa tants problemes com es pensen al principi, com diu l'Aida és un repte per la gent que té ganes d'aprendre.

També m'he plantejat algun cop mantenir una versió castellana, però com diuen en Sergi i l'Aida l'esforç extra és molt gran.

Si algú no parla català i tot i així està interessat en algun article, com diu la meva mare, sempre estic obert a contestar-lo per email.

Gràcies per les reflexions!

Cristina ha dit...

Jo també escric el meu blog en català i en conec molts que també ho fan. És un dret que tenim i una manera d´expresar-nos millor. Per què algú ha de menysprear aquesta manera de veure i de viure les coses? Fins ara no he trobat ningú que em qüestioni per aquest tema. No entenc perquè hi ha tanta incomprensió. T´envio una forta abraçada

Asimetrich ha dit...

De cap manera penso que practiquem l'exclusió? Practiquen l'exclusió els xinesos per escriure en xinès?

Si ara cal triar un idioma internacional,com bé dius, seria l'anglès. Més enllà d'això, cadascú que escrigui en l'idioma que vulgui.

Eduard ha dit...

Hola Eduard.

Jo vaig començar a escriure el meu bloc en castellà, de fet www.xarop.net és la traducció al espanyol dels continguts d'edp.cat i si t'haig de dir la veritat cada cop em costa més tenir-lo actualitzat.

En un primer moment, feia els posts en castellà per després passar a la traducció al català, cosa que ara no faig.

A segons quina gent encare els mou la idea de que els catalans utilitzem el català per a tocar-los els collons i si tan sols tinguessin una miqueta de cultura sabrien que aquí portem més de mil anys fent-ho (el de parlar català, eh!)no se que hi veuen d'estrany, se'ls ha acudit mai preguntar-se a ells mateixos perquè utilitzen l'espanyol? segur que no sabrian que respondre's.

En plena era d'internet és tant absurd plantejar-se això, com les postures ultranacionalistes que predominen a segons quins indrets de l'estat espanyol, senzllament no han evolucionat gens des de qe convertien els infidels a cop d'espasa o trepitjant-los el cap amb les potes dels seus caballs.

I si més no, tampoc calen tantes històries, jo escric català perquè em surt de la gorra i prou, si algú s'ha de justificar per alguna cosa és la gent que com aquest estaquirot es creu amb el dret de demanar explicacions per allò que ell ni es planteja.

Després trobaran estrany que cada cop hi hagi més gent partidària de la sobirania, quan en gran mesura els qui ho provoquen son ells amb aquestes actituds.

Salut i €

Edu ha dit...

Jo no m'he sentit pas qüestionat Cristina. Crec que l'autor realment tenia curiositat per saber per què escric en català, i això precisament és el que em sorprèn: que des de fora no s'entengui perquè escrivim en català, quan és el més natural del món.

I tant Asimetrich, que tothom escrigui com vulgui. Ningú amb dos dits de seny hauria de plantejar-se que escrivim en català amb ànims d'excloure algú.

Totalment d'acord amb tot Eduard, déu n'hi do quina feinada amb el xarop.net, jo ara per ara no m'ho plantejo tot i qui sap, tampoc ho descarto en el futur.

Salut!

fazer.blog ha dit...

Ok! Eduard no havia acabat d´entendre el post.
Jordi la veritat es que no es que costi trobar blogs en català, peró es dificil trobar bons blogs en català.
Jo per ejemple escrit en castellá el meu blog peró es perque mai me rodedejat de gent que en parles(dintre del meu nucli d´amics), tret del meu pare, ara intento parlar sempre que puc en català peró cuan en venen le idees de escriure, m´expreso millor en castellá.

Anònim ha dit...

Una vegada li van preguntar a Raimon el mateix que a tu, que perquè cantava en català i va respondre que si volgués arribar al major nombre de persones possible cantaria en Xinès...

jbarrios ha dit...

Totalment d'acord, Edu. Sense fanatisme ni radicalisme però amb respecte i educació cal defensar la nostra llengua materna. Quan més estimes la teva terra, més farem que tothom estimi i valori el que és seu i així com...gotetes o granets...farem un món més habitable, feliç i en pau! Endavant!

Eduard Balsebre ha dit...

Hola Eduard !!!

Primer de tot felicitats pel teu bloc, i segon volia deixar unes paraules que crec poden ajudar a la reflexió:"En les rares ocasions en què hi somnio, els meus pares continuen parlant-me en romanès. Però no sóc capaç de preveure en quina llengua pronunciaré el meu adéu. La llengua de la mort, de vegades, és diferent d'aquella de la vida que acaba." Norman Manea. La llengua nòmada (Ed. Arcadia, 2008)

Norman Madea nascut a la regió romanesa de Bucovina el 1936 va ser deportat al camp de concentració de Transdnièter fins l'any 1945. Va viure fins l'any 1986 a la Romania comunista i l'any següent des de Berlín va marxar a Estats Units on viu actualment. Aquesta obra, "La llengua nòmada", és un bell anàlisi sobre les relacions entre idiomes, exili, intimitat i llibertat...

Potser la seva lectura faria no tenir que preguntar-nos coses tant senzilles...

Adri ha dit...

Mare de Déu, aquesta gent em fa tanta rabia...

A veure si ara haurem de parlar en castellà per aquells que no ens entenguin. Que aprenguin ells català.

A més, què passa amb tots els anglesos? Aprenem tots anglès, o xinès, i apa, ens entendrem tots.

Aquesta gent em treu de polleguera.

joaquina ha dit...

Penso que els que volen fer de la llengua (de cualsevol llengua) un arma política falten al respecte dels éssers que la fan servir com a instrument de comunicació, com a part de la seva identitat.
Jo no sóc catalana (gallega 100%), i escric el meu blog en castellà i no he de donar raons per fer-ho; encara que faig servir questa llengua como a eima de comunicació que acompleix millor els objectius del meu blog.
Salutacions!

Josep Maria Yago ha dit...

Hi ha coses que no tinc massa clares. Per exemple quan algú se m'adreça en castellà li contesto en el mateix idioma, fins i tot, hi va haver una temporada en què parlava en castellà amb la meva dona (catalana) i en català amb els meus fills. Al blog escric en català normalment, però no tinc cap problema en reproduir texts en castellà. De totes maneres m'expresso normalment en català, llengua materna, i em molesta que algú digui coses com les que t'han dit, em fan pensar en que hi ha gent molt cuadriculada.
Salut!

Txanny ha dit...

Naturalment, jo també escric el meu bloc en Català. I bàsicament per les mateixes raons. Algú li pregunta a un Alemany, a un Anglès o a un italià per què escriuen en la seva llengua? Jo també tinc amics que escriuen en diferents llengües, i no se m'ha passat pel cap preguntar-los per que ho fan.
Quant a la persona que diu que li costa trobar blocs en Català, m'ha estranyat el seu comentari, doncs jo no hi tinc cap problema. Fa un parell d'anys es va fer una interessant estadística, i el català era la segona llengua amb més presencia als blocs.

Edu ha dit...

Joan, totalment d'acord, sense fanatismes però amb respecte i educació.

Eduard, gràcies per les paraules de Norman Manea, molt apropiades!

Adri, que no et fagi ràbia. No crec que hi haguès mala intenció en el comentari que vaig rebre, simplement desconeixement d'una realitat que per a nosaltres és totalment natural.

I tant Joaquina, les llengües per sobre de tot han de servir per comunicar.

Josep Maria, gent quadriculada n'hi ha per tot arreu. Jo segueixo pensant que és desconeixement. És molt difícil (o impossible) entendre una realitat des de fora.

Txanny, aquí està la clau, ningú li pregunta a un Alemany, a un Anglès o a un italià per què escriuen en la seva llengua.

Ferran ha dit...

Buf, el debat que m'he perdut per estar "de vacances"!

Eduard, el mail que vas rebre em sembla que només té intenció de provocar el debat que ha generat. Que cadascú escrigui en la llengua que vulgui i, qui no l'entengui, té dues opcions:

1. aprendre-la, o bé
2. seguir buscant blogs en una llengua que sí entengui.

Una abraçada i records!

Anònim ha dit...

q fort q hem sembla el comentari d'aquella noia! increible! jo tb tinc un blog en català i sempre serà en català! salutacions

Octavi Fornés ha dit...

No crec que el comentari s'hagi fet amb mala llet, almenys conscientment. Aquesta mena de comentaris sorgeixen, precisament perquè l'actitud que els genera està absolutament interioritzada. Al final del "consell" (arribaries a més gent, series més unviersal) hi apareix el mateix que he vist en altres comentaris sobre el mateix tema. Com per a reblar el clau, diu que si pogués parlaria en l'idioma de tota la humanitat. Aquesta ximpleria gegantina és doblement ximple, en primer lloc perquè no n'hi ha cap, d'idioma de la humanitat i, en segon lloc, perquè si algú creies l'argument central (arribar a tothom) el que faria és dir que ell si que hi arriba.
També n'hi han dels que sí que en coneixen un bon grapat d'idiomes, però això els fa més superbs.
Cadascú que escrigui en el que vulgui i que cadascú llegeixi el que més li plagui i tothom content.