22 de maig 2008

Pensament nº23: místics-científics i científics-místics

Sovint misticisme i ciència es donen la mà. Vet aquí dos exemples:


Un místic-científic:

“Si no resisteixen davant els experiments, les mateixes paraules de Buda han de ser rebutjades”.
Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama
Un científic-místic:

“El món m’ha estat donat com només U, no una vegada existint i altra vegada percebent. Subjecte i Objecte són només U. No es pot dir que la barrera entre ambdos s’hagi derruït com a resultat d’experiències recents en les ciències físiques, donat que aquesta barrera NO EXISTEIX”.
Erwin Schrödinger

2 comentaris:

kennen ha dit...

com a estudiant de química em preocupa profundament entendre molt millor la primera cita.

tot i això, potser m'equivoco, però crec que a la segona schrödinger parla de l'efecte que té l'observació d'una experiència sobre l'experiència en si, i - tot i que no ho poguem entendre - crec que no acaba de ser misticisme. a no ser, és clar, que el misticisme sigui únicament allò que no podem entendre.

Edu ha dit...

En el sentit habitual, el misticisme és la sensació d'unió de la persona amb déu. Però l'arrel "mystikós" vol dir tancat, misteriós.

Potser dir que Schrödinger era un científic-místic és massa agosarat ;)
Però treballava a les fronteres de la ciència, i topava de ple amb allò que es misteriós. El seu llibre "Què es la vida?" n'és un bon exemple.

Salut!