9 de maig 2008

Pensament nº22: sobre la felicitat i la desgràcia

La felicitat és més lleugera que una pluma;
ningú sap com agafar-la.

La desgràcia és més pesada que la terra;

ningú sap com desprendre’s d’ella.


Chuang Tsé (Zhuangzi)

4 comentaris:

kennen ha dit...

vaja... i jo q pensava q la dsgràcia era perseguir la pluma i no agafar-la.

respecte al post anterior, tot dit. no hi ha massa a discutir i he trobat arguments molt interessants. per la meva banda, dir que escric en català perquè penso en català, tampoc calen justificants

najoana ha dit...

Per desprendre's de la desgràcia,cal precisament agafar-se ben fort a la pluma de la felicitat.Sols cal adonar-se de que les coses quotidianes més petites i per a molts,insignificants,et permeten fer-ho.

Aida ha dit...

felicitat i desgràcia, encara que sembli un tòpic, han d'anar de bracet però cedir-se el pas, ara una, ara l'atra, perquè no poden existir per separat.

salut :)

Edu ha dit...

Cert miki no calen justificacions. Cal dir que m'ha sorprès la quantitat de comentaris del post anterior.

Suposo que sí, felicitat i desgràcia van unides. M'agrada aquella frase de Sèneca que diu que la felicitat consisteix en no necessitar-la.