5 de maig 2008

La història del colibrí

Fa pocs dies us vaig parlar del Fòrum Alternative Challenge. Doncs bé, en la sessió innaugural que va obrir l’event es va mencionar una petita història que va molt en la línia de les gotes a l’oceà d’aquest blog.
"Había una vez en la selva amazónica un gran incendio que la devoraba, entonces un pequeño colibrí se afanaba por ir al rio a recoger agua en su pico y derramar las gotas sobre el incendio. Todos lo animales se reían, se burlaban de él y le decían que con unas cuantas gotas no podría apagar el incendio, entonces éste les dijo: ya lo sé, yo solo no lo apagaré, pero por lo menos hice mi parte".
Sense cap dubte reaccionar i actuar és millor que quedar-se amb els braços creuats.
“Sé que són només unes gotes d’aigua, però si no hi fossin, l’oceà les trobaria a faltar” Teresa de Calcuta.

3 comentaris:

kennen ha dit...

quan les coses cauen pel pes de la seva pròpia raó hi ha poc a comentar. així que cert, colibrins pocs, i molts que se'n riuen.

espero que la vida et somrigui

najoana ha dit...

molt maco el post.I la foto també.L'avi,tractant-se d'un ocell,estaria content.

Edu ha dit...

Sí, no abunden pas gaire no!

És veritat, a l'avi li hagués agradat la foto. Disfrutava amb tots els ocells.