10 d’abr. 2008

Siddhartha de Hermann Hesse

Hermann Hesse era un escriptor que tenia pendent. Aquests dies he devorat la seva novel·la Siddhartha (Proa, 2001), escrita el 1922 després de la primera guerra mundial. El llibre relata la vida d’un indi anomenat Siddhartha a l’època en que va viure Buda. De fet Buda és un dels personatges secundaris de la novel·la, i el protagonista l’arriba a conèixer.

Podríem dir que la història relata la cerca de la saviesa per part de Siddhartha, fill d’un brahman, i totes les peripècies i voltes que dóna la seva vida. El llibre recorre la vida i la ment de Siddhartha i mentre anem llegint veiem com va canviant la seva manera d’entendre el món.

Hesse va considerar aquesta seva obra com un “poema hindú” en el que va intentar reflectir les seves creences. El 1911 Hesse va viatjar a l’Índia i va ser tornant quan ja es va dedicar plenament a la literatura.

El gran èxit del llibre va arribar amb una vintena d’anys de retard respecte la seva publicació, després que otorguessin el Nobel de literatura a Hesse el 1946.

A mi m’ha fascinat. Un dels millors llibres que he llegit en molt de temps, i això que últimament n’he llegit de molt bons. L’estil és senzill però profund, i en certs moments poètic. Definiria el llibre com una novel·la filosòfica en la qual s’uneixen elements lírics, èpics i espirituals. Repeteixo, fascinant, no hi ha cap capítol que no contingui reflexions en les que parar-se a pensar una estona.

Tenir alguns coneixements de budisme i hinduïsme pot ajudar a disfrutar-la, però no crec que sigui indispensable.

Ja estic desitjant llegir El llop estepari, per molts el millor llibre de Hesse.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

Em vaig llegir Siddhartha fa una pila d'anys i el vaig trobar molt... intens? Llegint el teu post m'han vingut ganes de tornar-hi. Segur que ara, amb l'experiència de 40 anys a les esquenes, m'aportaria noves visions.

Ara, a pel llop! :)

surya ha dit...

té gràcia, perquè vaig descobrir Hesse a la Índia mateix, llegint Journey to the East. Llavors em van recomanar Siddartha realment em va encantar. L'ambient amb el què em trobava també em va aplanar el camí!

una abraçada!

Jaume Puig ha dit...

A mi també em va semblar que "El llop estepari" era el millor llibre de Hesse. Però ara mateix no sé que en pensaria si el tornès a llegir. Fa molts anys que el vaig llegir.

Edu ha dit...

Doncs apa Ferran a rellegir-lo, a més tu ets un privilegiat que el pot llegir en alemany, tal com el va escriure Hesse.

Helena, segur que llegir Siddhartha estant a l'Índia és una gran experiència. És curiós com a l'orient coneixen molt més Hesse que no pas a occident, o al menys aquesta va ser la meva sensació.

Jaume, jo tinc el llop a la llista, ara em falta trobar el moment, perquè la llista creix cada dia i a vegades resulta realment complicat decidir-se pel següent llibre a llegir.

Josep Maria Yago ha dit...

t'hi poses una mica tard, no? :-) però val més tard que mai i val la pena.
T'he deixat un freememe al blog.

kennen ha dit...

Doncs a mi em toca admetre, eduard, que quan vaig llegir Siddartha no el vaig saber gaudir, no hi vaig connectar.

També em toca admetre que veient el teu post m'han entrat ganes de donar-li (o donar-me?) una segona oportunitat.

Edu ha dit...

Doncs jo he tingut la sort de connectar-hi des de les primeres pàgines Miki.

Era la meva primera aproximació a Hesse i m'ha agradat molt.

Repetiré ;)

SiKNUS.CAT ha dit...

Per mi, molt millor Siddhartha que El llop estepari.