8 d’abr. 2008

Pensament nº20: maneres de viure

Tal com deia Einstein...
Hi ha dues maneres de viure la vida: una, com si res fos un miracle, l'altra com si tot ho fos.

6 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Aquest pensament no el coneixia. I no veig clar quina de les dues maneres de viure és millor. Sobretot perquè utilitza el mot "miracle". Un miracle és un fet sobrenatural. Si penses que tot son miracles no aniràs bé com a científic. I si res és un miracle, lluitaràs per trobar-ne la seva explicació, doncs estarà al teu abast. Però si l'expressió miracle s'usa en un sentit figurat com a meravella o excepció, seria un altre sentit: només si ets capaç de meravellar-te i sorprendre't, per totes les coses podràs parar-hi atenció. Llavors un científic haruia de pensar que tot és miraculós per interrogar-se sobre tot el que veu.

Ostres tu, em sembla que ho he fet massa complicat. Però és que no li he vist la intenció.

Ferran ha dit...

Què tal un punt mig? Moltes coses són "com miracles"; moltes altres, però, fruit del nostre esforç, de la nostra empenta.

Clar que qui sóc jo per contradir Einstein!

Edu ha dit...

Carai quina reflexió Jaume! Jo crec que ell utilitzava miracle en el sentit figurat que apuntes a la segona opció. I llavors, per mi, la millor manera de viure, i no només per un científic, seria considerar-ho tot un miracle.

I on posaries el punt mig Ferran, on seria la barrera entre el que és un "miracle" i el que no ho és? És un tema complex, que dóna per molt :)

I clar que pots contradir Einstein!

Ferran ha dit...

Perdó per la gosadia, però m'atreveixo a respondre la teva pregunta (que potser pretenies retòrica) dient que l'important no és on es troba aquest punt mig, sinó visquent al 100% el que la vida ens ofereix, sigui miracle o fruit de l'esforç.

Edu ha dit...

Jaja no la pretenia retòrica, te la llançava a tu :)

Al meu entendre el fet que una cosa provingui del nostre esforç no té perquè implicar que no sigui "miraculosa" en el sentit d'excepcional o meravellosa. Un quadre de Picasso segur que li suposava un cert esforç, i per mi és miraculós. La frontera entre allò que considerem meravellós i el que no, no crec que depengui de l'esforç.

Però bé, com també deia l'Einstein, hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana; i de la primera no n'estava gaire segur. Així que no cal que ens hi escarrassem a entendre-ho ;)

Ferran ha dit...

Sí senyor, tens raó. Ja veus: amb Einstein van començar, amb Einstein acabem :-)