Novel·la d'escacs. Stefan Zweig

Avui m’he llegit Novel·la d’escacs de Stefan Zweig (Quaderns Crema, 2001). Es tracta d’una novel·la curta o relat llarg si voleu (103 pàgines). La seva lectura és molt ràpida, jo hi he dedicat aquest matí de dissabte i ja l’he enllestit.

Per resumir-la faré servir part de la ressenya que vaig llegir a B de Llibre, que va ser la que em va portar a comprar el llibre:

La història és apassionant i absorbent. En un transatlàntic que va d’Europa a Amèrica poc després de la 2ª Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs i un milionari avorrit que l’engresca a fer una partida, pagant naturalment, per entretenir el viatge. Tot i jugar amb l’ajuda de tothom que hi vol col·laborar, la partida acaba en una clara derrota. Però el viatge és llarg i el milionari proposa un altre partida. Aquesta nova partida també porta caire de derrota però en un moment donat, del mig del passatge apareix un vell que encarrila la partida i posa en serioses dificultats al campió. La qüestió es que ningú coneix qui pot ser aquest prodigi desconegut dels escacs i el perquè del seu anonimat vist el seu talent.

Al llarg de la novel·la descobrirem no només el final de la partida sinó tota la història del home al mig de l’Alemania nazi, una història que ens farà reflexionar sobre la supervivència i l’obsessió.

Crec que no es pot demanar res més a un llibre de 100 pàgines. És entretingut, molt ben escrit i a més et fa reflexionar sobre com la naturalesa humana respon a situacions extremes.

Molt recomanable. Em quedo amb ganes de llegir més coses de Stefan Zweig, escriptor que va ser molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30, però que des de la seva mort el 1942 la seva obra ha esdevingut menys coneguda per al públic en general.

Per cert, no patiu si no sabeu gaire d’escacs. No cal saber-ne res. De fet, aquesta és una de les grandeses d’un llibre que gira al voltant d’unes partides d’escacs.