1 d’abr. 2008

Jaume Sanllorente i els Drets Humans

Ahir vaig anar a Barcelona a la conferència innaugural del XXVI Curs de Drets Humans organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). La conferència, titulada “60 anys després: els drets humans més enllà de la ONU" va anar a càrrec de Jaume Sanllorente, fundador i director de Sonrisas de Bombay, de qui ja he parlat anteriorment en aquest blog. A l’acte també hi van participar Sílvia Gimenez-Salinas (decana del Col.legi d'Advocats de Barcelona), David Minoves (director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat) i Xavier Badia (director de la Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans).

La conferència de Jaume Sanllorente va tenir tres parts, en la primera va explicar la seva història personal (el mateix relat del seu llibre però molt resumit), després va fer un repàs als drets humans, que anaven sent llegits un a un i després ell posava un exemple concret per demostrar que encara no es complien. Finalment una tercera part, en la meva opinió la més interessant, en que explicava que tots tenim un paper en el canvi cap a un món més just (com les gotes a l'oceà del títol d'aquest blog). Tot comença per nosaltres, i no tenim dret a queixar-nos si no fem res per intentar canviar les coses.

Això em fa pensar en el programa Millenium sobre Gandhi, emès al Canal 33 fa unes setmanes. En ell, un tertulià explicava com quan algú li va parlar dels drets humans a Gandhi, aquest va respondre que eren un pas molt important però que no tenia sentit parlar de drets sense incloure deures. Aquesta és en la meva opinió la idea que va voler transmetre Jaume Sanllorente, els drets humans són molt importants i hem de lluitar per garantir-los, però cal recordar que tot comença per nosaltres i que com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat tenim deures i responsabilitats respecte les poblacions més desfavorides, ja siguin de països del sud com del nord. La signatura dels drets humans fa 60 anys va ser molt important, però com va dir en un final magistral Jaume Sanllorente, "la declaració dels drets humans és tan sols la partitura. Nosaltres som el que tenim els intruments per tocar-la i les veus per cantar-la".

Actualització 02/04/08:

Al blog de Sonrisas de Bombay han publicat un apunt sobre la conferència.

Us deixo també algunes frases de Jaume Sanllorente:
-"El que diga que los pobres son felices sin haber experimentado en su propia piel el sufrimiento de la pobreza no tiene derecho a denominarse ciudadano del mundo".
-"Criticamos el papel de la prensa en la emisión de juicios paralelos y somos nosotros los primeros en juzgar a todo el mundo sin saber de lo que estamos hablando".
-"Ayudé un orfanato en Bombay porque no haberlo hecho hubiese supuesto escupir sobre la Declaración de los Derechos Humanos. Así de simple".
-"Los Derechos Humanos llevan la palabra "humanos" para recordarnos, cada día y a todos por igual, que el deber de cumplirlos recae en nosotros, no en unos papeles archivados en la ONU".
Fotografia de Manuel Vicente.

4 comentaris:

Carles Sampietro Lara ha dit...

Debia ser molt interessant la conferència.

Per cert, crec que demà al canal 33, cap a les 22 hores, emeten una entrevista del Vicenç Ferrer.

Per altra banda, et faig guanyador del Premi Dardo 2008. Al meu bloc hi ha més informació.

Ciao.

Edu ha dit...

Sí que ho va ser!

En Jaume de la Nau Argos ja m'ha avisat de l'entrevista al Vicenç Ferrer.

Gràcies pel premi! ÉS un honor rebre'l de part teva.

Jaume Puig ha dit...

Edu, amb el teu apunt a la memòria he comprat aquest matí el llibre de Jaume Sanllorente. I a la tarda l'he llegit. Impactant!!

Edu ha dit...

Sí, és una història impactant. Té molt de mèrit el projecte que ha tirat endavant el Jaume.