12 de març 2008

Més gotes a l'oceà

Ahir vaig llegir un post que em va cridar l’atenció pel seu títol “gotes a l’oceà”, que com veureu és molt semblant al títol del meu blog. Tot i no tenir relació directa amb l’origen de les paraules que el meu blog porta per títol, es tracta d’un post molt interessant publicat a Nòmades i que us reprodueixo parcialment a continuació:
Què és una gota d’aigua comparada amb l’oceà? No res, tant sols una partícula enmig d’un univers que sembla infinit. I si enlloc d’una gota d’aigua posem un raspall de dents? Què és un raspall de dents comparat amb l’oceà? No res, una altra partícula insignificant en un altre espai infinit. I així, anem pensant que el mar s’ho traga tot i que les nostres deixalles “es dissolen” enmig de l’oceà. I és per aquesta mentalitat mitjaval pel que després passa el que passa.

La Algalita Marine Research Foundation denuncia que a l’oceà Pacífic sura una gran massa de deixalles de plàstic, atrapades a dues zones de depressió, on els corrents giren en cercles mantenint al seu interior una gran sopa de porqueria plàstica, des de caiacs fins a legos, passant per raspalls de dents o encenedors. Aquests abocadors, de fet, ocupen una extensió que dobla la dels estats units, i es calcula que poden contindre-hi fins a 100 milions de tones d’escombraries. Els plàstics, però, formen una capa translúcida que no es veu des de els satèl·lits i només és detectable navegant-hi pel mig. De fet va ser així com un tal Mr Moore la va descobrir mentre navegava per una zona de l’oceà que normalment eviten els vaixells de pesca i comercials degut als febles corrents. Es va passar uns quants dies veient merda sota el seu iot. I amb els seus diners va fundar Algalita.

M'agrada la reflexió final que fan al blog: "...de ser així, potser comencem a pensar amb una mica de lògica i a reconèixer que els nostres actes, tot i que semblin una gota d’aigua al mig de l’oceà, potser tenen conseqüències". Aquest pensament sí té relació directa amb l'origen del títol del meu blog.

2 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Quina alegria trobar un post meu citat aquí!!!. De fet haig de reconèixer que el títol del meu post va estar inspirat pel del teu blog.

Al igual que tu (i molts altres bloggers) intento alçar la veu contra certes injustícies, tot i que des de el meu camp, la ciència. Tot i que siguin pocs els lectors dels nostres blogs,sempre podem transmetre missatges i inspirar d'altres. Així, pot ser algun dia aconseguim canviar el món entre tos.

Edu ha dit...

I tant, quants més blogactivistes millor.

I bé el meu camp de treball de fet també es la ciència, concretament la Intel·ligència Artificial, però al blog parlo més de temes com cooperació, activisme o acció social perquè sobre la IA ja en parlo prou a la feina i als meus articles ;)