4 de març 2008

La Qüestió Kurda

Ahir Eneko ens proposava una reflexió sobre el problema del Kurdistan a través d’una de les seves fantàstiques vinyetes de crítica social.

Us adjunto també un fragment de
“La Qüestió Kurda” d’Olga Miró, dintre del Curs Conflictes i Convergències (UB).

LA QÜESTIÓ KURDA

Els kurds constitueixen la minoria ètnica més nombrosa que no té Estat propi, tot i ser el tercer poble més important en nombre de l’Àsia Occidental, després dels àrabs i dels turcs. Descendents dels medes, de llengua indoeuropea, la seva societat és fortament tribal. Tot i haver estat islamitzats sota la dominació àrab, mantenen fortes tradicions vinculades a la religió mazdaista dels seus orígens.

Els kurds, una branca indoeuropea expulsada de l’Àsia Central fa 4.000 anys, ocupen els 500.000 quilòmetres quadrats que formen el Kurdistan, des de les muntanyes Taure de l’Anatòlia oriental, a Turquia, a les muntanyes Zagros de l’oest iranià i el nord de l’Iraq. El subsòl d’aquesta zona, muntanyosa, aïllada i inhòspita, conté una de les més grans reserves petroleres del Pròxim Orient.

Tot i que són considerats grans guerrers (kurd, en persa, significa “heroi”), en molt poques ocasions han tingut autonomia política. Després de la primera Guerra Mundial, on gairebé un milió de kurds van morir assassinats o de gana, el territori kurd es reparteix entre Turquia (22 milions), l’Iran (10 milions), l’Iraq (6,5 milions), Síria (2 milions) i Armènia (1 milió).

Origen i evolució del conflicte:

- 1915: En plena guerra mundial, l’Imperi Otomà decideix el
genocidi en massa i l’anihilació dels pobles assiris i armenis que conviuen al Kurdistan amb el poble kurd. Milions d’armenis i assiris van ser assassinats amb la col·laboració kurda, i molts altres van ser deportats.

- 1920:
Tractat de Sevres: Al final de la primera Guerra Mundial, després de la caiguda de l’imperi Otomà, aquest tractat va traçar les noves fronteres del Pròxim Orient. Incloïa la independència del Kurdistan, com a recompensa al suport que els guerrillers kurds van donar a les potències aliades durant la guerra. Tot i això, el Tractat mai no es va ratificar i va ser substituït pel de Lausana.

- 1923:
Tractat de Lausana: Va ometre per diversos interessos, entre els quals els petroliers, la promesa feta al poble kurd. Els 500.000 km2 d’un territori que històricament pertanyia als kurds van ser repartits entre Turquia, l’Iraq, l’Iran, Síria i l’antiga república soviètica d’Armènia.

- Després de la Segona Guerra Mundial, el 1945, els kurds reclamen els seus drets, però la recent creada Organització de Nacions Unides es limita a confirmar que havia rebut el seu memoràndum.

1 comentari:

Jo Mateix ha dit...

Una síntesi molt clara. I és que a l'orient, també les potències europees han deixat qüestions nacionals a la intempèrie de les subpotències regionals que han creat: el Kurdistan, Armènia, Palestina, etc, són d'aquelles injustícies que clamen al cel, però, ai las, no mereixen pas ni la solidaritat floclorista que, en canvi, sí que mereix el Tíbet, que fins i tot rep solidaritats d'actors de Hollywood, de les revistes del cor, etc. La hipocresia d'occident em fot fàstic.