Ahir vaig acabar de llegir “La música de los números primos” de Marcus du Satoy (El Acantilado, 2007). El llibre ens presenta uns dels misteris encara no resolts més fascinants: la distribució dels nombres primers. Els nombres primers són com els àtoms de l'aritmètica (l'hidrogen i l'oxígen del món dels nombres). Malgrat la seva importància fonamental en l'àmbit de les matemàtiques, actualment el misteri segueix obert, i representen un dels enigmes més seductors en la recerca del coneixement humà. Si algun cop us heu preguntat com predir el següent nombre primer d’una sèrie, o si existeix alguna fòrmula per generar nombres primers, llavors aquest llibre us resultarà fascinant.
En 1859, el matemático alemán Bernhard Riemann planteó una hipótesis que apuntaba a la solución del antiguo enigma. Pero no consiguió demostrarla y el misterio no hizo más que aumentar. En este libro asombroso, Marcus du Sautoy nos cuenta la historia de los hombres excéntricos y brillantes que han buscado una solución para revolucionar ámbitos tan distintos como el comercio digital, la mecánica cuántica y la informática. El relato de Du Sautoy constituye una evocación maravillosa y emocionante del mundo de las matemáticas, de su belleza y sus secretos.
Es tracta d’un llibre segurament no apte per tothom pel seu contingut matemàtic tot i que l’autor intenta introduir les mínimes fòrmules necessàries. Es sol dir que cada fòrmula que introdueixes en un llibre redueix a la mitat el nombre de lectors. En aquest cas l’autor consegueix un to divulgador que atrapa al lector des del principi. Tot i així, tenir una bona base matemàtica ajuda molt a la lectura.
Un llibre ideal per descobrir la bellesa de les matemàtiques i de la vida. La hipòtesi de Riemann semblava revelar una harmonia màgica existent en el camp dels nombres però fins ara ningú ha aconseguit demostrar-la. Hi ha un milió de dòlars esperant que algú resolgui el misteri de la partitura oculta que podria explicar la cacofonia dels nombres primers.
Molts crítics han descrit el llibre com un thriller matemàtic, en que s’expliquen les vides de diferents matemàtics (Gauss, Euler, Riemann, Hardy, Ramanujan, ...) que han intentat resoldre l’enigma dels nombres primers.
Per a amants de les matemàtiques i la metafísica. Perquè en el fons, quan vas fins a les arrels més profundes de les matemàtiques un acaba tenint la sensació que aquestes es dilueixen/transformen en les grans qüestions de la metafísica.
Un llibre ideal per descobrir la bellesa de les matemàtiques i de la vida. La hipòtesi de Riemann semblava revelar una harmonia màgica existent en el camp dels nombres però fins ara ningú ha aconseguit demostrar-la. Hi ha un milió de dòlars esperant que algú resolgui el misteri de la partitura oculta que podria explicar la cacofonia dels nombres primers.
Molts crítics han descrit el llibre com un thriller matemàtic, en que s’expliquen les vides de diferents matemàtics (Gauss, Euler, Riemann, Hardy, Ramanujan, ...) que han intentat resoldre l’enigma dels nombres primers.
Per a amants de les matemàtiques i la metafísica. Perquè en el fons, quan vas fins a les arrels més profundes de les matemàtiques un acaba tenint la sensació que aquestes es dilueixen/transformen en les grans qüestions de la metafísica.
“El gran llibre de la naturalesa està escrit en símbols matemàtics”, Galileo Galilei.
3 Comentaris:
De nano odiava les "mates", però a mesura que em vaig anar fent gran vaig anar descobrint que la seva lògica em fascinava. Un llibre amb fòrmules matemàtiques com a protagonistes? No n'havia sentit a parlar; pinta interessant.
Bé de fòrmules n'hi ha poques. Com ja he dit en el món dels llibres es sol dir que cada fòrmula que introdueixes redueix a la mitat el nombre de lectors que llegiran el llibre.
Més que les fòrmules, els protagonistes del llibre són els excèntrics i brillants matemàtics que han intentat entendre els nombres primers, començant per Euclides fa 2000 anys.
Jo sóc de la generació a la que explicaven matemàtiques com a mètode d'extermini de l'hedonisme. Mai vaig tenir un professor de matemàtiques que em fes gaudir amb elles. I quan de gran vaig pensar en recuperar el temps perdut llegint llibres de matemàtiques vaig descobrir que el meu cervell ja havia dedicat l'espai que havien d'ocupar les matemàtiques a altres coses: raspatllar-me les dents, tallar el pà o rascar-me el nas. Tot plegat coses de gran volada , ja veus.
Publica un comentari