6 de març 2008

La maledicció de ser nena (II)

Fa unes setmanes en un post que vaig anomenar “La maledicció de ser nena” vaig parlar del problema del infanticidi i el feticidi de nenes a països com Índia, Pakistan i Xina.

Com deia llavors, la realitat és que centenars de milers de nenes desapareixen just després de nèixer. Ni la medicina ni les lleis han aconseguit erradicar aquesta pràctica. Les raons són tan complexes com antigues, i estan lligades a l'extrema pobresa, l'analfabetisme i a tradicions mil·lenàries, com l’altíssima dot que han de pagar les famílies quan una filla es casa.

A més segons Save the Children, més de 7.000 dones a l’Índia són assasinades per les seves famílies anualment, a causa de lleis no escrites en disputes per les dots.

Doncs bé, llegeixo a Canal Solidario que el govern Indi posa en marxa mesures per frenar l’abortament selectiu de nenes.

Ante esta situación, el gobierno indio ha decidido poner en marcha una iniciativa que pagará a las familias empobrecidas casi 3.000 dólares para que den a luz a sus hijas y desalentar la práctica del aborto selectivo.

Según la ministra de la Mujer y Desarrollo Infantil de India, Renuka Chowdhury, el gobierno pagará "el dinero en fases” y supervisará “cómo se cría a las niñas".

El gobierno indio pagará 15.500 rupias (250 euros), en fases, a las familias pobres que tengan niñas, con una cantidad fija de 100.000 rupias (1.630 euros) cuando la hija alcance los 18 años, siempre y cuando ésta esté soltera y cumpla unos criterios determinados respecto a su educación, inmunización y nutrición.

El proyecto, que comenzará a desarrollarse en breve, se aplicará en siete estados donde las niñas se enfrentan a una discriminación más acusada. Para Chowdhury, esto obligará a las familias a que cuiden de sus niñas y salvará muchas vidas.

Haig de dir que qualsevol pas per intentar solucionar el problema em sembla positiu, i havent viscut una temporada a l’Índia conec bé aquesta problemàtica. La solució de donar diners a primer cop d’ull no em sembla la més indicada, però si es van donant per fases i es supervisa l’educació de les nenes hi puc estar mig d’acord. Em sembla bé el requisit de que la nena hagi de ser soltera als 18 anys, evitarà aquesta terrible costum de casar les nenes tan joves.

Però està clar que aquesta solució no elimina les causes del problema, no deixa de ser com posar un pedaç per tal de que ningú pugui dir que el govern no fa res per evitar els infanticidis.

Com a solució a curt o mitja termini pot servir, però per mi la veritable solució passa per l’alfabetització i l’educació de la població rural (700 milions de persones) acompanyat de bones polítiques de desenvolupament, i per suposat fer que es compleixin les lleis en els temes de castes i de la dot. Evidentment això comporta un treball a molt més llarg termini, però exemples com el treball de Vicenç Ferrer a Anantapur ens demostren que no és un somni ni una utopia.

A la foto dues exalumnes meves que arribaran molt lluny, la Pratibha i la Meena.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

De totes formes, em sorprèn que el govern indi pugui pagar 3.000 $ a determinades famílies. Suposo que de famílies pobres a la Índia n'hi deu haver a cabassos; i el país té... 800 o 900 milions d'habitants? No sé, no m'acaben de sortir els números...

També em sorprèn (això per ignorància meva) que pensava que la Índia era una societat força matriarcal. Bé, suposo que no és així i per això, un cop més, qui té les de perdre són les dones, sotmeses a les lleis fetes per i a benefici de l'home, oi?

Edu ha dit...

Sí Ferran, té més de 1000 milions d'habitants, dels quals el 70% viuen en zones rurals.

Els números no quadren, el govern només actuarà en alguns estats concrets (l'Índia està dividida en estats) i suposo que només ajudarà algunes famílies potencialment perilloses en aquest sentit.

Lo qual provocarà diferències dintre dels pobles i entre les províncies, cosa que en la meva opinió pot generar nous conflictes.

Com he dit, no crec que sigui una bona solució ni que funcioni a llarg termini, perquè no ataca les arrels del problema. És realment molt difícil lluitar contra tradicions que porten milers d'anys funcionant, estan tan introduïdes als teixits socials que les lleis de poca cosa serveixen. L'Índia té una herència cultural extraordinària, fabulosa, però també té aquestes lacres.

Contra la superstició, educació.

Respecte l'altre tema que comentes, les dones a l'Índia estan molt discriminades, és un país molt masclista. A alguns estats com Kerala les coses comencen a canviar, i de fet és l'estat on hi ha un índex d'alfabetització més alt.

Contra la discriminació, educació.

Jaume Puig ha dit...

Si no solucionen abans el gravíssim problema dels dots, que continua plenament vigent, les famílies pobres seguiràn veient el naixement d'una nena com una misèria que no serà paliada pels diners del dia que va nèixer si realment els hi donen.

Edu ha dit...

Totalment d'acord Jaume. Però la tradició de la dot està tan profundament instaurada que costarà molt eliminar-la.

Però bé, cal ser optimista. L'últim cop que vaig estar a Anantapur parlant amb un dels treballadors locals de la fundació, em va explicar que tenia 3 filles i que havia decidit, posant-se en contra de gran part de la família, no donar cap dot per elles quan es casin; i deixar-les que es casin amb qui vulguin. Certament això demostra que Índia comença a canviar, a les grans ciutats ja és evident, a les zones rurals encara no tant, i clar Anantapur no és representatiu de la resta d'Índia rural. El treball dels últims 30 anys del Vicenç han transformat totalment la regió.

surya ha dit...

Et recomano un llibre de Bénédicte Manier, on recull dades i estudia el sacrifici de les nenes a Àsia, posant especial èmfasi a l'Índia. És un bon estudi.
Tot i saber el què vas a llegir, no pots deixar d'escandalitzar-te i indignar-te quan tens les xifres "reals".

"QUAN LES DONES HAURAN DESPAREGUT. El sacrifici de nenes a l'Índia i a l'Àsia" Bénédicte Manier. Editorial Pagès, 2007

Edu ha dit...

Ei gràcies Helena per la recomanació!