5 de març 2008

El Katrina va ser culpa dels gais


Al bloc de Marc Vidal vaig llegir una entrada que no em puc estar de comentar/reproduir. En la seva entrada en Marc ens parla de John Hagee, un dels personatges que recolza al candidat republicà McCain a la presidència dels Estats Units.

Hagee és un fonamentalista evangèlic d’alt calibre, nascut a Texas, que no para de dir barbaritats una darrera l’altra. El problema és que té moltíssims seguidors. Us copio el text de’n Marc Vidal perquè veieu les tonteries que ha arribat a dir aquest tal Hagee.

Segons aquest, "Déu va destruir Nova Orleáns per culpa dels gais que poblaven els seus carrers i ho va fer de la mà de l'huracà Katrina". El seu discurs homòfob i medieval està omplert de perles:

1.- "Tots els huracans són actes de Déu, perquè Déu controla els cels".

2.- "Nova Orleáns tenia un nivell de pecat que era ofensiu per a Déu, i per això són destinataris de la sentència inapel·lable de Déu".

3.- "El dilluns que va arribar el Katrina era el dia previst per a una desfilada d'homosexuals".

4.- "Com la promesa dels col·lectius organitzadors era que la desfilada assoliria un nivell de sexualitat mai abans vist en qualsevol de les altres desfilades de l'Orgull Gai, va obligar que el judici de Déu fos tan sever".

5.- "Alguns sabem que la Bíblia mostra el camí i quan es viola la llei de Déu, aquest porta de vegades la pena abans que la sentència".

Segons aquest encantador i afectuós líder espiritual, l'huracà Katrina va ser, de fet, la sentència de Déu contra la ciutat de Nova Orleans. Que tremolin a San Francisco o a Sitges.

Em sumo a la preocupació de’n Marc, aquest en Hagee seria un tipus molt perillós si algun dia arribés a ser part destacada del grup d’assessors del futur president dels Estats Units.

Jo continuo esperant que guanyi Obama, del qual us adjunto aquest vídeo que ja haureu vist mil cops a altres blogs, però que un no es cansa de mirar.



9 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

No sabia d'aquest Hagee. És al.lucinant que algú que opina així sigui un recolzament en una campanya electoral.

El video no l'havia vist, gràcies per difondre'l , està molt bé. Un detall: només surt gent jove en tot el video. Vaig anar a la presentació que va fer la periodista Núria Ribó del seu llibre sobre Hillary i va dir que creia que la gent jove havia divinitzat a Obama d'una manera excessiva. Això podria ser un risc, si fos veritat, però de tota manera, si no el divinitzen no hi ha manera d'esbandir l'establishment.

Adri ha dit...

Que guai aquesta gent que tenen molt de poder i una mentalitat tan...no ho sé, una mentalitat com aquesta. Realment crec que deuen tenir algun problema, no crec que ningú en el seu "sa judici" pugui pensar de veritat el que diu aquest senyor.

Edu ha dit...

Jaume, jo em conformo amb que guanyin els demòcrates i no l'ex-pilot de guerra republicà McCain. Però certament prefereixo Obama a Clinton ja que aquesta última de fet seria una continuació de l'etapa del senyor de qui ha adoptat el cognom.

El vídeo és de gent jove i per a gent jove. Suposo que ha centrat molt la campanya en aquest sector perquè pot ser determinant.

Adri, jo també crec que ningú amb dos dits de front pot creure les bajanades que diu aquest Hagee, però pel que sembla a Texas i a l'amèrica profunda té molts seguidors.

Dessmond ha dit...

En general la informació que arriba per aquí de la campanya americana és bastant naïf. Sempre acaba tractan els americans com si fossin uns perfectes endarrerits mentals. Sempre hem de donar lliçons d'alt voltatge moral als candidats aspirants a fer de president dels Estats Units. Realment hom pot arribar-se a creure aquestes coses?. Que Amèrica pot funcionar a base d'aquests personatges?. Ens pensem que com que tenim un perfil tan baix a la nostra política, tothom funciona igual. I no. Ja voldria jo assemblar-me als americans, ja. Fa anys que no marquem tendència més que en sapastrades inútils.

Jo Mateix ha dit...

Recoi, aquest "pàjaru" beu més que els de l'església catolicínica nostrada, que ja és dir. Ara, vols dir que podem posar tantes esperances amb la Clinton o l'Obama? Els paràmetres polítics USA són ben diferents dels d'aquí. El millor comentari que he sentit d'aquestes dues esperances "progres" és el següent: tranquils, ni la Clinton es tan dona com sembla ni l'Obama és tan negre com sembla! I és que cap dels dos qüestiona un sistema de representativitat basat en el poder del diner.

Albert ha dit...

És la homofòia del neocons, la mateixa que té la dreta Espanyola.
http://www.albertarque.blogspot.com/

particula elemental ha dit...

Tot esperant el diluvi (el de debò).

Mai un negre podrà governar els EUA.
I si no, pregunteu-li a l'Ahmed, que sap molt bé com van les coses. No té lletra, però és savi a la seva manera.
I amb el seu sibsi, com una batuta, marca uns tempos preciosos, al temps que corona: ppppxxxxuuuufffffttt.
I pregunta: I tu, a qui votes? En Zapatero o l'altre? I no sap qui és en Zapatero, ni ho vol saber. Molt menys l'Obama, ni li cal saber.
Però ell té fe, i com tants d'altres espera -qui ho sap?- el diluvi.
- Pxxxxuuuuuuuuftttt!, au, acosta't, que en tinc una de bona pre contar. I atança la pipa.
partícula elemental.
www.atlesparticular.blogspot.com

Edu ha dit...

Dessmond si algo tinc clar és que no voldria que ens semblèssim als Estats Units, més igual les tendències que marquin. Tenen un sistema electoral molt bo sí, democràtic, competitiu i exemplar, qualsevol politòleg hi estarà d'acord. Però una altra cosa és la política que fan. Jo no m'hi vull semblar, ni vull que Europa tingui per objectiu semblar-se a ells.

Potser ni Clinton ni Obama representen un canvi significatiu JoMateix, però a escollir jo em quedo Obama.

Albert, el pobre il·luminat de'n Hagee no crec que sàpìga ni que són els neocons. Però els neocons sí que saben qui és ell i li treuen tot el suc.

I Partícula, tot es veurà, això de que mai un negre governarà els EUA... jo t'asseguro que no hi posaria la mà al foc.

Ferran ha dit...

No en sabia res, de les declaracions d'aquest il·luminat. No entenc comh poden circular personatges com aquest, i encara menys que hi hagi qui se'ls escolti i se'ls cregui. Me n'alegro de no tenir pels Berlins cap torrat com aquest, que sinó ja podiem començar a patir.