27 de març 2008

Deute extern i deute ecològic

Abans d'ahir vaig llegir una carta a la secció El lector escriu d'El Punt, que vaig trobar interessant. Aquí la teniu:
Deute extern i deute ecològic
Alfons Pérez. Vilanova i la Geltrú (25/03/08).

Els països rics i/o industrialitzats han utilitzat i utilitzen per maximitzar els seus beneficis l'entorn que ens pertany a tots, a rics i a pobres.

En el sistema econòmic globalitzat i globalitzador, la unitat dòlar/euro només entén el propi llenguatge, i no valora les conseqüències d'un metabolisme altament perillós.

El deute ecològic avalua el deute acumulat pels països rics envers els països pobres, en conceptes com ara la biopirateria (apropiació de coneixements ancestrals, plantes i llavors per a la biotecnologia o l'agroindústria), comerç de residus, extracció de recursos naturals, substitució de cultius de subsistència per uns d'intensius i, finalment, el deute en les emissions de diòxid de carboni.

Considerem només les emissions de CO2: sabem, segons dades del 2007 del diari anglès The Guardian, que la mitjana mundial d'emissió de tones/persona/any de CO2 és de 4,37. En canvi, els EUA n'emeten 20,14 tones, i això suposa 395 dòlars d'excés/any en concepte de CO2 (25 dòlars la tona de CO2), és a dir, 120.000 milions de dòlars/any de deute per als EUA. La mitjana d'emissions a l'Àfrica és d'1,42 tones/persona/any, que vol dir que cada africà ens estalvia uns 75 euros de CO2 i, en definitiva, uns 67.000 milions de dòlars d'estalvi l'any per al continent. El deute extern d'Àfrica l'any 2005 era de 283.600 milions de dòlars. En uns quatre anys quedaria compensat.

Només trobant un llenguatge de valoració comú es pot arribar a percebre que n'arriba a ser, d'injust, el deute extern contret pels països pobres. Anant més enllà: que injust que és que el llenguatge de valoració sigui el preu dòlar/euro.És en aquest punt, que hauríem d'utilitzar una característica que ens diferencia de la resta d'animals, la reflexió, per entendre la divergència entre preu i valor. Hi ha coses que no tenen preu i hem d'aprendre a valorar: el nostre planeta i les persones que l'habiten.

1 comentari:

Asimetrich ha dit...

És una gran reflexió. També em venen al cap els conflictes bèl·lics causats arreu directament o com a conseqüència de mantindre el nostre "estat de benestar" ... petroli, diamants, or , ... una llista molt (massa) llarga.