21 de febr. 2008

Persones Clau (III): Chema Caballero


Continuant la sèrie de persones clau en la lluita actual per un món més just, avui li toca el torn a Chema Caballero.

El 2006 vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència a Girona de José María Caballero Cáceres, més conegut com Chema Caballero. En sabia ben poca cosa d’ell. El primer cop que en vaig sentir parlar va ser a través d’una conversa a l’Índia amb l’escriptora
Lolita Bosch de qui ja he parlat en aquest blog.

Jo ja coneixia el problema dels nens i nenes soldats, però aquella conferència em va impressionar molt. Alguns detalls de com s’obliga els nens a fer mal a les seves pròpies famílies per tal que ja no puguin tornar-hi, i de com se’ls crea addicció a drogues de forma deliberada em van horroritzar. També vaig descobrir algunes coses com que Espanya és un dels màxims exportadors de munició per armes lleugeres a l’Àfrica subsahariana. Armes lleugeres que acaben a les mans de nens com els que Chema intenta rehabilitar.

Chema va néixer el 1961 a Castuera (Badajoz). Es va llicenciar en Dret a la Universidad Autónoma de Madrid el 1984 i té un Màster en ciències socials per la Universitat de Long Island (Nova York). El 1995 va ser ordenat sacerdot dintre de la congregació dels Missioners Xaverians. Dintre de les vivències que l’han ajudat a treballar a Sierra Leona, hi ha el seu treball amb immigrants a Madrid, o la seva estada al Bronx novaiorquès.

Va arribar a Sierra Leona el 1992, i des del 1999 és el director del programa de rehabilitació de nens i nenes soldats dels Missioners Xaverians. Des de l’abril del 2004 compagina aquesta feina amb un nou projecte a la zona més pobre de Sierra Leona, Tonko Limba. Es tracta d’un projecte de construcció d’escoles i formació de professorat que es titula “Educació com a motor del desenvolupament”.

Quan el 1999 li van encarregar a Chema la labor de rehabilitar els nens soldats no tenia cap model per copiar. Ningú havia intentat fer-ho abans, i de fet molta gent ho donava per impossible. La preparació de Chema, així com el seu entusiasme i les seves experiències diàries van convertir-se en un programa que fa un parell d’anys ja havia salvat a més de 3.000 nens i nenes, reincorporant-los a la societat de Sierra Leona.

Les xifres de recuperacions del programa liderat per Chema Caballero en el centre de Saint Michael ens demostren que per molt avall que caigui la condició humana, i per molt mal que s’hagi fet als nens i nenes, gairebé sempre queda un trosset des del que podem partir i començar a construir una nova vida.

Des del 2005 familiars de Chema han tirat endavant l’ONG
DYES (Desarrollo y Educación en Sierra Leona), i el seu objectiu es ajudar en la finançament de projectes de desenvolupament en aquell país.

Podeu seguir les vivències de Chema Caballero a través del seu
blog.

2 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Molt bó el teu post per donar a conèixer la feina de Chema Caballero. I moltes gràcies per facilitar l'enllaç al seu blog, li he fet una primera visita ràpida i promet ser molt interessant.

Josep Maria Yago ha dit...

Caram, quines casualitats, he entrat al teu blog després de visitar el de Chema i em trobo el teu post. Tinc la sort d'haver coincidit amb ell un parell de cops, a Tarragona, junt amb el Gervasio Sánchez i altres amics.