4 de febr. 2008

Persones Clau (II): Muhammad Yunus


Continuant la sèrie que vaig iniciar amb Vicenç Ferrer sobre persones clau en la lluita per un món més just, avui li toca a Muhammad Yunus.

La gran majoria de persones creuen que acabar amb la pobresa és una utopia. Pensem que la pobresa ha existit i existirà sempre. Tot i això, la gent que ha profunditzat en el tema, i les persones que lluiten cada dia per eradicar-la, sovint pensen just el contrari. Muhammad Yunus té clar que acabar amb la pobresa està a les nostres mans, i creu que algun dia aconseguirem que passi a la història. Aquell dia, segons Yunus, tots nosaltres serem culpables davant els ulls dels nostres fills i néts que es preguntaran com vam poder permetre que això succeís, com pot ser que restéssim impassibles davant d’una injustícia tan gran. És semblant al que nosaltres pensem ara per exemple sobre l’esclavatge, no entenem com fa unes poques generacions podia ser una pràctica “normal” i ens horroritzem sense entendre com es podia permetre una pràctica així.

L’any 2006 Muhammad Yunus va rebre el Nobel de la Pau “pels seus esforços per incentivar el desenvolupament social i econòmic des de baix”. En el seu moment, algunes crítiques (en la meva opinió no gaire desencaminades) van suggerir que li haurien d’haver donat el Nobel d’Economia i no el de la Pau, per haver demostrat empíricament que nous models de finançament eren possibles per eradicar la pobresa.

Penso que Yunus és el paradigma d’emprenedor social, és a dir, un líder amb idees e iniciatives innovadores capaces de produir una transformació social i/o ecològica. Si per alguna cosa és famós, és pel concepte de microcrèdit, que ha posat en pràctica a través del
Grameen Bank.

Les seves idees són molt fàcils d’entendre. La pobresa és generada pel sistema i les institucions, i no pels pobres. En l’actualitat dues terceres parts de la població mundial són rebutjades pel sistema bancari mundial. Resulta evident que el capitalisme ha deixat de banda una gran part de la societat. Però Yunus no critica el capitalisme en sí mateix, sinó la part orientada a guanyar diners. El capitalisme pot tenir una altra part dirigida a oferir un servei a la societat, en el que es podrien anomenar "empreses de no pèrdues" (actualment es parla molt del concepte d’empreses socials).

Segons Yunus doncs, necessitem crear un sistema financer nou, en el qual no quedin persones pobres, ja que tots els ciutadans tenen el mateix valor. Com fer-ho? Doncs Yunus aposta per la introducció del microcrèdit en el sistema capitalista.

Aquest sistema financer de fet no és tant nou, ja que Yunus va començar a posar-lo en pràctica a través del Grameen Bank el 1983. Els seus inicis són gairebé un mite. A Bangladesh, el seu país, va conèixer una dona que feia productes artesans amb bambú i que s’havia d’endeutar amb els prestamistes locals (que cobraven als tipus d’interés) cada vegada que necessitava matèria prima. Els banc comercials no eren una solució per falta de garanties creditícies, així que Yunus va decidir fer un préstec personal equivalent a 30 euros a aquella i a 42 dones més que volien iniciar activitats comercials i artesanals. Tots els préstecs van ser retornats al seu venciment. Això va animar a Yunus, que mitjançant l’ajuda d’alguns dels seus estudiants va començar a ampliar el sistema de microcrèdits, fins que el 1983 va crear el Grameen Bank. En els últims 20 anys s’estima que el Grameen Bank ha prestat més de 2.000 milions d’euros a tres milions i mig de pobres de tot el món. Avui en dia el model ha estat imitat i replicat per milers d’organitzacions.

Només les persones que no tenen propietat sobre terrenys poden optar als crèdits, i normalment es solen concedir a dones. Segons Yunus “quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills”. Per aconseguir l’ajuda mútua entre beneficiaris i que hi hagi certa pressió social per impulsar la devolució, els crèdits normalment es donen a grups d’un mínim de cincs persones.

En l’actualitat el Grameen Bank ja no es dedica en exclusiva al microcrèdit, sinó que té programes de foment de l’escolarització entre els nens de les famílies beneficiàries, així com un fons de pensions per a les dones que es vagin quedant sense formes de subsistència.

Biografia (Viquipèdia)

Nasqué el 1940 a la ciutat de Chittagong, obtenint el 1969 el doctorat en economia a la Universitat Vanderbilt de Tennessee, EUA, a la qual va accedir gràcies a una beca Fulbright. El 1971 va tornar al seu país, un cop aquest ja s'havia independitzat, per exercir la professió docent a la Universitat de Chittagong, on va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Economia Rural fins l'any 1989. El 1983 va crear el Grameen Bank, i l’any 2006 va rebre el premi Nobel de la Pau.

2 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Molt bona tria per la teva serie de persones clau. Salut.

Jo Mateix ha dit...

No coneixia aquest personatge. Gràcies pr donar-me'l a conèixer. Tot el que s'ha de llençar a les escombraries de la història té aquesta pàtina: això ha existit sempre. Malaïts conformistes i creients en la predestinació!