18 de febr. 2008

Pensament nº13: sobre la felicitat


Diuen que una vegada un tigre vell i molt respectat, tot passejant per un bosc del qual ell era el guardià als peus dels Himàlaies, va trobar-se amb un petit tigre que intentava agafar-se la cua donant voltes sobre si mateix sense parar. El tigre vell li va preguntar: “Per què ho fas això?”

El petit tigre va contestar: “Perquè he après que el millor és la felicitat i la meva cua és la felicitat”.

El tigre vell, molt conegut i respectat a la regió per la seva saviesa i al qual se li atribuïa el poder d’invocar a Indra, li va respondre: “Jo també sé que la meva cua és la felicitat, però m’he adonat que quan la persegueixo se m’escapa i, en canvi, quan vaig fent el que haig de fer ella ve darrera meu per tot arreu on jo vagi”.

Adaptació personal d’un petit conte hindú que vaig sentir fa temps.

Per cert, aquest és el post número 50 del blog. Sé que només és una petita fita, però no per això deixa de ser important. La veritat és que actualitzar el blog ja s'ha convertit en una rutina (gairebé diària) en la que estic atrapat. Gratament atrapat. Moltes gràcies a tots els lectors, habituals i esporàdics. Cada cop rebo més comentaris, visites, i hi ha més gent registrada. Tot això dóna sentit al blog.

4 comentaris:

Carles Sampietro Lara ha dit...

Enhorabona pels 50!!

Josep Maria Yago ha dit...

Felicitats!

Ferran ha dit...

Un conte molt bonic i amb un fons ben cert: és la coherència amb els nostres desitjos, els nostres gustos i les nostres necessitats el que ens fa feliços. La felicitat és en el dia a dia, en les petites coses, en el camí...

Edu ha dit...

Sí, és cert, de fet Séneca deia que la felicitat consisteix en no necessitar-la.

Quan més la busquem més ens n'allunyem.

Gràcies Carles, Josep Maria i Ferran. El Gotes d'aigua, l'Així ho penso i el Quina Mandra ja han esdevingut lectura obligatòria ens els meus recorreguts per la catosfera.