8 de febr. 2008

El final de la imaginació


Una de les millors novel·les que he llegit mai és “El déu de les petites coses” d’Arundhati Roy. La seva lectura potser va ser una de les petites llavors que anys després, al germinar i fer arrels, em va portar a l’Índia.

La novel·la, traduïda a 30 idiomes, va aconseguir el premi Booker l’any 1997 i ha estat aclamada pel món sencer. El llibre d’Arundhati Roy, que era la seva primera novel·la, és un atac frontal al sistema de castes i a la dominació masculina. Avui en dia l’autora és una activista dels drets humans molt famosa, i s’ha convertit en una de les portaveus més influents del que en podríem dir moviment alter-globalitzador, o simplement moviment per la justícia global.

Que jo sàpiga Roy no ha tornat a escriure cap novel·la, s’ha dedicat a escriure assaigs i reportatges, més centrada en el seu paper d’activista. Espero que algun dia escrigui una nova novel·la. Aquí us adjunto un fragment de “El final de la imaginació” que és una indignada i compromesa denúncia de la utilització de l’energia nuclear amb fins bèl·lics, on aborda la hipocresia que envolta al tema, ja que aquestes armes són presentades com garanties de la pau mitjançant dissuasió.

Estoy dispuesta a arrastrarme, a humillarme abyectamente porque, en estas circunstancias, el silencio sería insostenible. Así que todos aquellos que estén por la labor: cojamos nuestro guión, pongámonos los disfraces que ya habíamos desechado y leamos nuestras frases de segunda mano en esta triste obra de segunda mano. Pero no olvidemos que lo que está en juego es descomunal. Nuestro cansancio y nuestra vergüenza podrían significar nuestro fin. El fin de nuestros hijos y de los hijos de nuestros hijos. De todo aquello que amamos. Tenemos que buscar en nosotros mismos y encontrar la fuerza para pensar. Para luchar. Una vez más, vamos lamentablemente por detrás de los tiempos.

3 comentaris:

Joana ha dit...

" Tenia el cap ple d'armaris abarrotats de plaers secrets ..."
El vaig llegir fa uns anys. Em va impactar, tinc alguns fragments ressaltats i aquesta frase de dalt la tinc a la memòria...és una condensació d'imatges en una frase tan curta !
Bon cap de setmana!Edu

Paloma ha dit...

Hace varios años ya que leí El Dios de las pequeñas cosas y no sabía de esa faceta activista de Arundhati Roy. Es una pena que no haya vuelto a escribir una nueva historia, o que no una literatura y activismo...
El primero que se entere de que ha vuelto a publicar... ¡que lo diga!

Edu ha dit...

Tens raó Joana, és una frase senzilla i alhora plena d'imatges i significats.

Paloma, pue sí, a ver si Roy se anima y nos regala otra novela :)