26 de febr. 2008

Bipartidisme i promeses electorals

Després de veure el debat d’ahir, aquets dos dibuixos d’Eneko cobren més sentit que mai. Us recomano mirar el seu blog per veure’n més.


10 comentaris:

Adri ha dit...

M'encanta la primera imatge, la de l'endoll..

Vas veure el debat? Quin "timo", no van dir-se res de bo..Jo esperava ni que fos un petit insult!! L'únic que van dir-se és mentider...

Ferran ha dit...

Vaig veure una part, per internet. Lamentable, sense paraules. I sí, el bipartidisme em sembla un empobriment; tractar de fer que tothom sigui o blanc o negre, sense matissos... no, no és el camí.

Edu ha dit...

Realment va ser bastant ensopit. Dos monòlegs i gens de debat. A veure si la segona part és millor... tot i que les segones parts ja se sap.

Jaume Puig ha dit...

Era un debat en que tot era previsible, el nivell lamentable i les expectatives depriments. Jo ja he decidit que no miraré el segon. Bé, potser no resisteixo la temptació i després ho torno a lamentar...

Jesus Marin Fernandez ha dit...

Copio aquí un text que vaig escriure al meu blog sobre les eleccions de març.

"Difícil és trobar avui un partit que es declari obertament anticapitalista. En la Partidocràcia actual els partits polítics són uns clars defensors de l'ordre existent i uns clars subordinats als interessos del gran capital, controlat per la institució dominant dels nostres dies, la corporació. En aquest sentit és impossible pensar que un partit actual amb gran representació parlamentaria pugui portar solucions i canvis respecte als assumptes humans i la destrucció del medi ambient si guanya les eleccions generals de Març. L'alternativa no existeix aquí. El procapitalisme imperant en la gran majoria de partits polítics suposa un continuisme polític guanyi qui guanyi les eleccions. Un continuisme apostant per la perpetuació de l'ordre econòmic-social actual (capitalisme) on les desigualtats socials y la destrucció de la natura es profunditzaran. La Partidocràcia i el posicionament interessat dels grans partits sobre el capitalisme, suposa una greu combinació que comporta i comportarà menys atenció humana i mediambiental en un món ple ja de grans desigualtats que aquest sistema ha creat. L'abstencionisme ideològic i la lluita social per aconseguir un ordre dominat per la raó és una alternativa."

Jesus
http://jesusmf84.blogspot.com/

Edu ha dit...

Hola Jesus, estic d'acord en línies generals amb tot el que dius. Vivim en una partitocràcia, no n'hi ha cap dubte. I sembla que aquí no tenim alternativa tal com dius, però hi ha alternativa a algun altre lloc? A mi em sembla un problema global.

Sobre l'abstencionisme ideològic, o abstenció activa o com se'n vulgui dir, haig de dir que no em sembla correcte. Crec que quan algú no està d'acord amb cap partit ni amb el sistema, ha de votar en blanc. L'abstenció no serveix per res, perquè és impossible analitzar-ne les causes, s'hi barreja gent de tota mena. El vot en blanc en canvi l'exerceix una persona crítica i compromesa.

A l'Assaig sobre la lucidesa de Saramago es reflexiona sobre aquest tema, què passaria si un dia hi hagués una majoria de vot en blanc?

Salut i m'apunto el teu blog!

Jesus Marin Fernandez ha dit...

Hola edu. Et comento amb detall algunes coses.

"I sembla que aquí no tenim alternativa tal com dius, però hi ha alternativa a algun altre lloc? A mi em sembla un problema global."
Bé tenim ordre econòmic globalitzat, la globalització capitalista, i aquest sistema mai ha deixat que una alternativa prosperi. El comunisme només ha conegut la guerra, y en guerra la democràcia i l'estat de dret gairebé no existeixen. Sense profunditzar en el tema (això sí et recomano el llibre Educación para la ciudadanía de Carlos Fernández Liria, professor de Filosofia de la Uni Complutense de Madrid -recomano el llibre al meu blog-) he de dir que l'alternativa s'està construint a Amèrica Llatina. Ja no només sorgeixen governs recolzats per la majoria de la població com el de Hugo Chávez, Rafael Correa o Evo Morales que ajuden directament a la majoria pobre, sinó que caminen cap a un objectiu que es el socialisme (control de la economia per part de la població i no de grans corporacions privades), i Veneçuela és la més avançada (porta més anys també). No escriuré la bíblia aquí sobre el tema, però si t'interessa el tema et recomano que t'informis amb mitjans de comunicació alternatius sobre els processos d'allà (Cuba inclosa). Després d'anys d'estudi, crec que l'alternativa al capitalisme s'està forjant a Llatinoamèrica.

"L'abstenció no serveix per res, perquè és impossible analitzar-ne les causes, s'hi barreja gent de tota mena. El vot en blanc en canvi l'exerceix una persona crítica i compromesa."
El vot en blanc és com dir "no estic d'acord amb les candidatures, amb els partits però no que no estigui d'acord amb el mateix procés electoral. El que tenim aquí i en molts països és una "democràcia" de partits polítics. Jo no hi crec en això. Per explicar la meva postura et faig una petita explicació de com funcionen les eleccions cubanes. Totes les persones poden ser escollides ja sigui a nivell local o nacional. Les candidatures sorgeixen a través d'assemblees populars de veïns on postulen els candidats que seran sotmesos a votació el dia de les eleccions. Si algú no obté més del 50% dels vots hi hauria una segona volta. Els candidats proposats poden estar afiliats al partit comunista cubà o no. Un escriptor o qualsevol altre pot ser escollit a nivell local o per estar al parlament sense ser membre del partit comunista, on aquest no postula ni proposa candidats. A més, no sé a nivell estatal, però a nivell local, els escollits s'han de dedicar a les seves tasques sense cobrar i en el seu temps lliure (no deixen la seva feina original). Els escollits poden ser revocats en qualsevol moment i han de donar explicacions de les seves tasques en tot moment. No hi ha campanyes publicitàries, els candidats se'ls pot conèixer a través d'un full amb foto i currículum situats en llocs concorreguts del poble i ciutat (tot i que ja se'ls coneix per les assemblees). Bé, un resum. L'alternativa electoral aquí pot ser diferent, per això no dono suport a aquestes eleccions de partits. Si sorgís un partit que volgués canviar aquest sistema, que pensant-ho bé vindria a través d'un anticapitalista, doncs el votaria. Difereixo amb tu com veus. L'abstencionisme pot significar més comprimís que no pas el voten blanc. I si aquest ve acompanyat per la lluita d'una alternativa doncs millor que millor.

Adéu!!

Per cert, com ho has fet per tenir el blog dintre del domini eduard.cat?

Jesus
http://jesusmf84.blogspot.com

Edu ha dit...

Ei Jesus gràcies pels teus comentaris, et contesto per email per no posar aquí la gran parrafada!

Jaume Puig ha dit...

A veure Jesús. Jo hi ha coses que ja no m'esgoto debatent amb ningú. Una d'elles és que s'exposi el model cubà com a model de democràcia. He estat a Cuba, he estat amb disidents a l'interior de l'illa no a Miami i hauria de ser massa extens pels límits dels meus ànims. Informa't de primera mà i no et conformis amb discursos que no es creuen ni els propis cubans. I en cas de dubte comprova el que Amnistia Internacional diu en relació als drets humans a Cuba i interessat per com van ser detinguts i jutjats alguns escriptors i periodistes la primavera de 2003.

Jesus Marin Fernandez ha dit...

Hola Jaume Puig.
En cap moment he posat a Cuba d'exemple de democràcia (si més no perquè socialismement parlant, la inversió econòmica la porta l'estat i no la mateixa població a través de decisions comunitàries), sinó que he parlat del seu sistema electoral com a exemple de que unes eleccions diferets són possibles. Ara afegeixo que crec que el seu sistema electoral em sembla molt més democràtic que el nostre pel seu procés de selecció de representants. No mesclem les coses.
No penso entrar en eltres temes dels que parles perquè m'estaria hores escribint. Però em veig obligat a dir alguna cosa:
Vale, Cuba i els drets humans. Espanya y els drets humans. Els casos de Cuba es poden contar, els de un país capitalista que mata degut el seu ordre econòmic a milions de persones al món i obliga al 80% de la població a ser pobre, a més de causar un canvi climàtic y exportar soldats quan faci falta per perpetuar el capitalisme... el número que ens surt es monstruós. Que jo sàpiga, Cuba és l'unic país del món cosiderat sostenible pel WWF y exporta metges. Catalunya y Espanay conta amb un ordre socioeconòmic autodestructiu y en canvi parlem dels drets humans a Cuba com si fos la pitjor cosa del món.
Resumint, no treiem les coses de lloc, el que dic és el que dic. Y després, mirem les coses amb una perspectiva global, co dius tu, informa't de primera mà, o fins i tot no cal, només cal obrir els ulls per veure com el nostre sistema, que es la dictadura capitalista, és autodestructiu.