27 de gen. 2008

Bobby Fischer (1943-2008)


Com la majoria ja sabreu, el 17 de Gener passat es va morir en Bobby Fischer, per molts el jugador d’escacs més brillant de tota la història (amb permís de Kasparov és clar).

Probablement les seves dues fites més grans van ser proclamar-se campió absolut dels Estats Units amb només 14 anys, i proclamar-se campió del món en vèncer
Boris Spassky el 1972. Però sobretot passarà a la història pel seu joc tan imaginatiu i creatiu. Els que hi entenen comparen veure les seves partides amb escoltar una simfonia de Beethoven.

Fischer va ser una víctima de la guerra freda, i és molt conegut per haver estat expulsat dels EE.UU per culpa d’haver jugat una partida a Bòsnia. I sense cap dubte, es va convertir en un personatge llegendari gràcies a la seva posterior desaparició. Els últims quatre anys de la seva vida els ha passat a Islàndia, on va ser acollit.

Bobby Fischer era un geni, un geni en els escacs. En altres facetes de la seva vida demostrava ser un veritable estúpid, per exemple estava orgullós de ser antisemita. A
El Público hi vaig llegir:

Bobby Fischer estaba como una cabra, pero era el mejor jugador de ajedrez vivo. Confirma la idea de Unamuno que, cuando le preguntaban si el ajedrez desarrollaba la inteligencia, decía que sí, sin duda: pero sólo desarrolla la inteligencia para jugar al ajedrez. En todo lo demás, Bobby era un mentecato colosal. Sus partidas, en cambio, son imperecederas.

Molts diuen que tenia un quocient intel·lectual superior al d’Einstein. També tenia una memòria molt per sobre del normal, i es sol dir que era capaç de memoritzar 20 partides llampec consecutives. Queda la pregunta doncs de en què s’hagués convertit si en comptes d’obsessionar-se amb els escacs, li hagués donat per la ciència o l’art. Qui ho sap...

Com a petit homenatge a un personatge tant increible, us deixo amb aquest vídeo del Youtube.


1 comentari:

Jaume Puig ha dit...

La frase de Unamuno és un consòl molt bó pels que no som bons jugadors d'escacs. I de fet com es pot aplicar a gairebé qualsevol cosa, sembla una sortida molt "hispànica" davant la superioritat d'un altre en qualsevol disciplina.