24 de des. 2007

Saramago, el Nadal, i la Ciutat de l'Alegria


Ens aquests dies de consumisme desmesurat, no va malament recordar les paraules punyents de Saramago:
L’època nadalenca, caracteritzada pel consumisme i malbaratament als països rics, suposa ‘viure dins una bombolla que ens defensa del que passa fora’, on hi ha persones que neixen a l’Apocalipsis, viuen tota la vida en ell i no tenen cap esperança.
D’aquí unes poques hores tinc el dinar de Nadal, amb tot el que això implica: menjar fins a rebentar, regals, etc. Però hi ha una altra realitat fora d’aquesta bombolla cruel, i el món es divideix entre els que la coneixen i els que no. Ens els tres minuts que tardaré a escriure aquesta entrada, 30 nens menors de 5 anys moriran de fam. Ens els 30 segons que tu tardaràs a llegir-ho en moriran 5. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques d’Unicef.

Crec que és a la pel·lícula La Ciutat de l’Alegria que diuen que davant d’aquesta realitat, les persones solen presentar una d’aquestes tres reaccions: girar la cara i fer veure que no passa res, fugir, o comprometre’s i actuar. Tu, com sempre, ets lliure de fer el que vulguis.

I ja que he començat amb Saramago, acabaré amb Saramago:
Els únics interessats en canviar el món són els pessimistes, perquè els optimistes estan encantats amb el que hi ha.
Bones festes!