27 de des. 2007

Insòlit somni, insòlita veritat


Acabo de llegir “Insòlit somni, insòlita veritat. La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta Don Joaquín de la Cantolla y Rico”, de la Lolita Bosch (Empúries 2007).

És un llibre curt (al contrari que el títol) que es pot llegir d’una tirada. L’edició és fantàstica amb unes il·lustracions de l’Elisenda Estrems que lliguen esplèndidament amb el text.

El relat és molt original, explica la història de Don Joaquín de la Cantolla, un personatge real, obsessionat per volar en globus i per fer volar Mèxic.

És un llibre que recomano, perquè és entretingut, de lectura ràpida, i on l’autora et sorpren constantment amb el seu original tractament del text i per com juga amb les paraules. Tot i això, a mi m’han agradat més els altres dos llibres de la Lolita que he llegit: “Tres historias europeas” i “Qui vam ser”, dels quals destacaria sobretot el primer, que conté tres relats que em van encantar: “Pingüinos”, “Una: la historia de Piiter y Py” i “Elisa Kiseljak”.

Com a curiositat us diré que vaig conèixer a l’autora personalment ara fa dos anys, vam coincidir a Anantapur, on jo visitava els projectes de la Fundació Vicenç Ferrer aprofitant que treballava de voluntari a una regió propera, i ella estava de visita amb un grup de padrins catalans que havien vingut a l’Índia a conèixer els seus apadrinats. Tot i això, quan vaig comprar el “Tres historias europeas” no vaig pensar que fos d’ella (no sabia el seu cognom), però després al llegir que l’autora era d’Albons se’m va encendre la bombeta. Lolita, escriptora i d’Albons, moltes no n’hi deu haver. Evidentment va resultar ser ella. Casualitats de la vida.